De xocolata en xocolata

Porto tres anys seguits millorant en més d’un minut la meva marca i quedant-me tres vegades a la porta del podi.
La marca d’aquest any no pot ser degut als entrenaments, si bé és cert que vaig decidir fotre-li molta canya en les dues o tres darreres setmanes per arribar bé a Collserola, en quant a volum porto molt menys que el 2009. L’explicació per tant la trobo en dos elements: estic menys fatigat però amb prou potència i el Garmin em va ajudar més que mai.
M’havia carregat el track de l’any passat però conscient d’haver fet una cursa irregular, en què vaig començar conservador per por a trencar els esquemes del meu pla d’entrenament de sis mesos, i a falta de 5km vaig començar a donar-ho tot, acabant al 100% del meu potencial aeròbic. Vaig posar la pantalla amb una sola informació, la dels metres per davant o per darrera respecte l’any passat i amb un objectiu, recuperar metres per tenir marge al final. Així ho vaig complir i mica en mica i de manera regular vaig arribar a acumular quasi 250 metres d’avantatge a mitja cursa, distància que vaig mantenir en la difícil i humida baixada i fins i tot que es va acostar als 300 en el tram pla. Al final, a falta de 3,5km es va estancar i fins i tot reduir, però molt més lentament del què preveia de manera que vaig arribar al peu de la darrera pujada amb prou marge com per esprintar però no haver de treure el fetge.

A l'arribar just davant la segona classificada, surto un microsegon "per la tele"

La merda és que, com he dit, hi va haver tres corredors clarament millors que jo a la lliga interempreses, amb uns temps realment bons de 50.23, 54.00 i 56.47, es a dir rodant a 4min/km o menys en un cross de 13.6km. Jo a tant no arribo, per mi la medalla de xocolata.
Pos: 83 de 746 acabats
Pau Cortadas Guasch
Temps: 58:35
Ritme: 4:12
Primer: 48.55
Com sempre molt bon ambient, molt bona organització i molt bona butifarra (me’n van donar dos i em va anar de perles per la tornada en bici) i també com en cada edició em vaig trobar al Manu a qui vaig poder seguir uns 500 metres (ja ho puc posar al currículum).
I per equips sí vam tornar a guanyar aconseguint 2 classificades en el top ten de noies i 3 en el de nois, i llàstima que només hi podem córrer els treballadors, perquè amb estudiants com l’Ana, que va fer menys de l’hora i deu minuts en la seva segona cursa de muntanya, arrasaríem!

Per cert, un plaer poder córrer amb la samarreta de www.deportesolidario.org, malgrat que realment no són gaire afavoridores