Spinning matiner

Ja havia provat llevar-me a les 7 del matí per estar a les 7.30 fent natació o spinning al DIR Diagonal, però és molt dur. La natació encara, ja que mig adormit un pot ficar-se a l’aigua i començar a fer piscines en estat catatònic i amb l’únic risc d’ofegar-se; però spinning era més complicat, amb aquell maldecap d’haver dormit una hora menys de les socialment i biològicament recomanable, entrar en una sala on la música està a volums més propis d’una discoteca “de cop i de repent” (com diria l’Irene) és molt dur. El cas és que vaig durar poc.
Aquest any però la cosa ha canviat: mirant la web veig que a Tres Torres la classe comença a les 8 i no a les 7.30, així que decideixo provar i la cosa canvia. Entro uns 5 o 10 minuts abans i ja hi ha unes deu persones pedalejant, entre elles l’instructor, amb música a un volum raonable i petant la xerrada. Començada la classe la música ja va pujant de volum, però les neurones s’han anat despertant mica en mica i de seguida em sento fent la classe a màxima potència.
Per no allargar-me més, si voleu aprofitar el matí, passar una bona estona i fer exercici passeu-vos a fer la classe de les 8 o les 9.30 al DIR Tres Torres
El tema però no s’acaba aquí ja que a sobre l’instructor, el Xavi, és triatleta de llarga distància i aquest cap de setmana debutarà en la Half, té en ment l’Ironman de Calella a l’octubre, i és algú amb qui segur que compartirem entrenaments canyeros com el d’aquest diumenge, quan em cremaven les cames encara que anés a roda seva. Vam acabar fent més de 100km “de séries”, és a dir moments de rodar a 40km/h i més i d’altres xerrant...