Històries del DIR

Les tovalloles
Últimament tots els hotels han despertat el seu costat ecològic i ja és un clàssic trobar un cartell al lavabo animant a reutilitzar les tovalloles per a estalviar aigua. Independentment de si l’objectiu dels hotels és millorar el medi ambient (que no “mitjà ambient”, per cert), o estalviar pasta, crec que és una bona postura. El cas és que estic segur que hi ha molta gent que passa, i és que en el vestuari de dalt del DIR Diagonal em canso de veure gent que deixa l’aixeta oberta, que utilitza dues tovalloles (una pels peus i l’altra per assecar-se) o que les deixa a terra de qualsevol manera (això ja és un tema d’educació). El cas és que l’altre dia vaig flipar quan un tio va agafar sis tovalloles, no exagero, sis! Quan el vaig veure un segon dia, el vaig estudiar una mica: una pels peus, una altra a la cintura tapant-se sempre (o la té petita o molt lletja), dues més per assecar-se el cos i la cara, i les altres dues estaven per terra, no sé que n’havia fet. En fi, lamentable.
Pelut
L’altra història es refereix a mi, i és que degut a les poques ganes que tenen els meus cabells de quedar-se amb mi, especialment els del front, sempre escullo una dutxa on el xampú és d’aquells “anticaída”. Moltes vegades em rento el cap i com que em sobra xampú me’l passo per tot el cos, però un dia, fent això vaig pensar, “a veure si estic activant la crescuda del cabell també en el meu cos!? I si acabo com l’home llop?”