Pedala+triatló+Balaguer+Bucle = ?

Pedala+triatló+Balaguer+Bucle = Putada assegurada!
I és que no ens enganyem, quan els de Pedala preparen una competició, si et desvien del recorregut lògic és per trobar-te amb una rampa de més del 15%, és el seu signe d’identitat.
Es pot discutir si es van passar o no dissabte, però de la mateixa manera que en el seu dia vaig criticar-los pel tema de les escales NO AVISADES de la tri de muntanya, aquesta ho van deixar molt clar, vaig estar en la reunió informativa en català i en castellà i en les dues el Ricard va acabar amb la mateixa frase: “el circuit de bici és molt dur!”.

Ja entraré en detall a la crònica, però per mi potser va sobrar el bucle d’Àger, eren quatre o cinc km on a més de la rampa del no sé quants per cent, el terreny estava en molt males condicions: forats, terra i fins i tot algun tramet propi de la BTT, tot plegat massa perillós, tant per la possibilitat de caure com de punxar. En fi, evitable tenint en compte que al final van sortir 94km, però és una opinió i res més, potser a més és una opinió fruit del fet que per una raó o altra aquell tram em va treure una mica de la cursa, perdent un ritme que considerava correcte.

També he de rectificar en quant a les baixades, havia comentat que el que no m’agradava dels circuits ciclistes amb desnivell no eren tant les pujades, sinó les baixades per la seva perillositat. En aquest cas els Pedala van aconseguir un circuit de 95km sense cap mena de perill, rectes llarguíssimes on un podia rodar tant com volgués sense la por de trobar-se una corba massa tancada o un cotxe de cara. En això com en moltes altres coses, un 10. A corregir però el tema de donar plàtans en els ports, ja que després t’anaves trobant pells mentre rodaves a més de 50km/h (també ens ho hauríem de fer mirar els triatletes, això).

I aprofito per comentar el que jo, i molts, opinem i és que és espectacular el desplegament de Pedala i de la gent de Balaguer per organitzar una tri sense defectes i per un preu molt i molt ajustat. L'organització no té fissures: la informació prèvia, la senyalització dels recorreguts, els avituallaments, la il·lusió i eficiència dels voluntaris, la capacitat de reacció davant les adversitats, els ànims en tot moment... S’ha de viure.
I finalment, felicitar a tots els Finishers perquè penso, i crec que no exagero, que acabar Balaguer és quasi tant meritós com fer un Ironman. Canvia la preparació prèvia, més dura i constant la del IM, però les condicions del dissabte passat, i sort que no vam tenir sol ni temperatures altes, fan que haver acabat, o fins i tot haver-ho provat tingui molt de mèrit. I com a prova la ja típica foto, on com veieu, i encara que sigui pels pèls, he recuperat el 75.

Un apunt final per agraïr la presència i suport dels amics i parelles, sense vosaltres tot seria més difícil.