Crònica triatló olímpic de San Sebastian

Quin dilema! Com a distància les triatlons olímpiques m’encanten, són divertides, requereixen un entrenament raonable, no són tan ràpides com les sprints i no desgasten tant com els Halfs, per contra la natació té massa ponderància, tant per la distància en sí com pel fet que t’encasella ja per la resta de la prova.
Això és més o menys el què em va passar. Un circuit complicadíssim de natació i explicat en euskera (mireu la cara en la foto de la sortida), sumat a nombrosos problemes tècnics (amb els taps però especialment amb el xip) van fer que em descentrés una mica a l’aigua. Entre distracció i distracció vaig poder seguir nedant per recórrer la distància en mitja hora, sortint, com sempre, a la meitat del grup, però la Bea, també com sempre, dient-me que ho havia fet molt bé (què mona ella, a vegades m’ho crec).
Després d’una transició ràpida tocava tirar fins a reunir un bon grupet, així que a fotre-li canya per un rebuscat circuit (massa) per arribar on pogués. Així ho vaig fer, durant els primers 15km vam estar 4 o 5 treballant i arrossegant gent fins a agafar un nombrós grup, moment a partir del qual em vaig deixar anar per descansar una estona abans de la pujada de 8km i amb fortes rampes que m’esperava. Crec que no vaig tenir sort i no es va anar prou ràpid, però com he dit, en les triatlons amb drafting és el què hi ha.
El circuit es divideix més o menys en:
- 10km per sortir de Donosti i voltants, part lletja amb moltes rotondes, girs bruscos i alguna pujadeta matadora.
- 10km de rodar acoplat per la N634 (crec) direcció Orio, aquí vaig gaudir com un nen.
- I 20km de tornada per la costa on es puja i es baixa tot gaudint d’un paisatge plenament basc. En la part ascendent vaig regular cosa que em va permetre mantenir la bona posició amb què començava el port, en el pla i baixada vaig ser incapaç d’agafar un grupet que tenia davant i tampoc vaig poder baixar com els bascos així que un parell de ciclistes em va passar.

La sensació en arribar a la Concha de nou, és que hi havia molta gent corrent, així que tocava imprimir un bon ritme. Així ho vaig fer durant les tres voltes, rodant just per sobre de 4, molt animat per la Bea, l’Oriol (que ara viu allí) i el públic.
En les dades de la prova els parcials estan malament, crec que hi va haver un problema amb el marcador. En tot cas són.
Posició 178 de 506 que van acabar i més de 600 inscrits

CORTADAS GUASCH, PAU CLUB CICLISTA SBR (els parcials correctes són els del dorsal 51)

Total 02:31:43 (posició 178 de 600 inscrits)

Primer classificat: 02:00:04 (En general el nivell era molt bo, però a més els primers eren molt pros, dels que van amb el nom al mono i tal, només dir que l'Hektor Llanos va quedar quart, amb un temps de 2:03:52).

Natació (264) 31:18 (sortia de l’aigua en 29:29)

Bici (192) 01:19:08 30,32km/h (aquí tenen en compte les transicions, ja que al marcador posava 1:16:40, comptant la part dins de boxers)

Running (112) 00:41:19

En fi que si l’any que ve torno a participar sol, ja us val, jo no sé què més es pot demanar que un viatge de quatre dies a San Sebastià (ja ho detallaré més endavant) més una olímpica en la mateixa ciutat.

Quins tutes es pega la Bea embaraçada!

Penjo el vídeo amb la sortida, literalment a l'sprint (a mi se'm veu amb el braç aixecat al segon 6, costa molt), una part del sector ciclista rodada el dia abans, i un tram de running. A més algunes fotos més.

Sortida http://www.youtube.com/watch?v=F5y2KKsqF0g

Bici http://www.youtube.com/watch?v=eXaU8ggmXq4

Run http://www.youtube.com/watch?v=jXUF_c9yvN4

Tri olímpic de Donosti