Triatló half de Balaguer, la crònica

Sense pausa però sense presses anem fent els complicats tràmits previs, preparar el Box 1, anar cap a Sant Llorenç, preparar el box 2, i dinar cap a dos quarts d’una encara sense gana. Vint minutets abans de les tres estem ja enfundant-nos el neoprè i ens fiquem a l’aigua quan ja estan dient quatre indicacions. Xerro amb el meu veí, que me’l trobo entre la multitud de casquets taronges i m’explica el què han dit, i dos o tres minuts abans de les tres ens donen la sortida (quines presses!). Començo a nedar i de seguida em trobo còmode, no porto un ritme forçat, però tampoc vaig de passeig com a Banyoles. A la primera boia es crea una mica d’embús però segueixo sense problemes. En la segona volta em veig tancant un grup, i m’estranya anar tant enrere ja que crec que estic nedant bé, no veig gaire com millorar, si vaig més ràpid de seguida em trobo envoltat de braços i peus i encara no estic acostumat a nedar entre tanta gent. En un moment de la natació, quan portem ja ¾ de cursa arriben els dos “accidents”, el primer és que xoco contra un arbre i se m’enganxa el neoprè per la part de l’aixella, m’hi fa un tall que en aquell moment valoro com a important degut a la quantitat d’aigua que m'entra, però que després serà una petita mossegada. Ja veus Bea, tu vas tenir algues, jo un arbre. Ja acabant rebo una patada important a la cara i em mou les ulleres, no me les treu (val la pena portar-les sota el gorro), i no entra aigua, així que tal qual acabo.

He fet una natació bona (ja era hora),tant per temps com per parcial, i el box està ple de bicis. Però la transició serà patètica, faig masses coses i a sobre massa lentes. Penso que en una competició tan llarga no és molt important, però realment és una pena que vagi millorant la natació i la bici i ho perdi tot al box. Hem fet càlculs i entre la transició 1 i 2 puc haver perdut uns 5 minuts. Això suposa haver perdut de 15 a 20 posicions en el parcial de bici. A mi em surt 3.07 i 91.5km i en el temps oficial 3.15 Hi ha proves del delicte ja que la Vero ho va gravar tot, però no crec que pugui penjar-ho al youtube perquè pesa molt.
Començo doncs una bici dura, la temperatura ens ha donat una treva, tot i que la solana és important, però a canvi ens ha obsequiat amb un important vent en contra. Ja d’un bon principi em trobo còmode, superant triatletes, tant en les parts de pujada, com anant acomplat (això m’estranya més) de tant en tant, un total de tres o quatre, em passa un megacrack de la bici que ha punxat en natació. Vaig menjant, sense gana però preocupat perquè no sé si tinc prous reserves al cos, i bevent. El ritme és bo, fins i tot diria fort, i no les acabo de tenir totes de cara al running ja que estic sent molt exigent amb les meves cames. Decideixo arriscar-me i seguir, amb tres arguments: M’ho estic passant molt bé, el running és la “meva disciplina” i si sóc conservador i després arribo sobrat em faria ràbia.
És realment un circuit genial, bonic, exigent, amb molt de sol, ben senyalitzat i avituallat i com no amb el mur final. Ho supero bé, com no podia ser d’altra manera tenint a la Bea a dalt cridant i animant-me. En total m’he pres una Power bar, i una Mule bar i mitja, la L-Carnitina que tan bé em va anar a Remences i molta aigua isòtònica. Resultat de tot això: l’estómac cruixit des de final de la bici, ja veurem com anirà.
I no hi ha miracle, punxo en la meva disciplina. Tot comença malament, no trobo el box, l’han mogut i no recordo el meu número (anda què!), i rodant no dono de si, necessito el rotet que no arriba, treure el què tinc a la panxa. Durant la primera volta és la meva obsessió i fins i tot tinc por de vomitar provocant-me els eructes. Quan finalment milloro el tema panxa al final de la primera volta ja veig que això era un problema però no l’únic, avui no tiro. Quan no és la panxa són les cames, i quan no, tampoc puc tirar més . Solució: acabar com sigui, descomptar quilòmetres patint molt i intentar canvis de ritme que de seguida veig que es queden en res. Me’n sortiré, ho sé, però no tant bé com hagués volgut. Ja en cursa començo a pensar en les raons, que no excuses, d’aquest defalliment i crec que és important escriure-les per a no repetir-les. Són simplement punts de millora de cara a properes edicions, detalls que em passen pel cap. Què em va passar?
1) El què ja he explicat, una bici arriscada que la vaig pagar en part en el darrer sector. No és però l’argument principal, penso que un altre dia podria haver sortit bé la jugada i que és possible que el temps total dels dos sectors sigui millor que havent estat conservador, però de cara a l’Ironaman he d’anar molt en compte amb aquestes coses.
2) Mala alimentació des del dia abans però sobretot en cursa. Sobredosi d’arròs per sopar, em desperto sense gana i no esmorzo, dino a desgust, i crec que menjo massa en la bici. Tot i que a Banyoles em vaig prendre tres barretes , no són el mateix les de Decathlon que les més tècniques, i amb una i mitja o màxim dos ja n’hi ha prou, després ho he de compensar amb un Gel durant el running que no vaig poder prendre’m. Per cert, posats a experimentar a la tercera volta vaig beure Cocacola (recordava que en Miquel m’havia dit que era l’ideal si no t’entra res) però no sé dir si em va anar bé o no.
3) El sobrepès que ja havia anunciat i que es podia valorar en tres kilos més que a Perpinyà el mateix matí del dissabte. És cert que no m’hi jugo res en aquestes Tri, però no ho vaig passar gens bé corrent i controlar una mica més l’alimentació és un sacrifici que val la pena. Com vaig escriure: menjar molt o de tot, però no molt i de tot a la vegada.
4) Un element aliè a mi és el de la calor, sembla que no em va bé. Fa unes setmanes vaig patir de valent per la carretera de les aigües i porto uns dies fluix, tot plegat es va reflectir en cursa. Considero que em vaig hidratar bé, molta aigua, més hisotònic i em mullava continuament amb les esponges, però no va servir de gaire, em va més la fresca.
5) Les ASICS estan molt al límit, potser les he apurat massa, notava massa l’impacte sobre el terra i no tenia un moviment suau. A més per primera vegada en la meva vida se m’ha enfosquit una ungla. NB 1063 ja!
6) Falta de transions: el volum d’entrenaments d’aquets any són bons, però em falta fer més sessions dobles i seguides, acostumar el cos al què es trobaran en cursa.
7) És possible que em faltés un punt de motivació, o falta de referències. En cursa ho vaig intentar vàries vegades, canviar el ritme, mirar parcials cada 4 kms..., però no podia fer gaire més que arrossegar-me. Vist en fred sempre creus que podria haver donat una mica més, però in situ no m’ho va semblar, i a més el meu pensament era d’acabar, que no tenia el dia runner i que altres ocasions hi haurà. Estic segur d'haver donat el 100%, però no sé si el 120% com en altres ocasions.
Sigui com sigui estic molt content amb la Tri. i acabo amb paraules d’agraïment cap a la Bea i la Vero, d’ànims cap al Nico a qui la panxa li va fer una mala passada i de felicitacions als de Pedala. Tot i que em van explicar que des de fora es vivia un cert nerviosisme (especialment en la rotonda de Balaguer), des de dins la sensació és que tot va anar perfecte: molt bé els avituallaments, amb voluntaris eficients simpàtics i entregats, carreteres en la seva majoria tallades, molt bé el recorregut, els boxes i en general nota alta per aquesta triatló que estic segur que creixerà amb el temps. L’única correcció, i que crec que per ells els hi aniria bé, és de posar un papelera 50 metros després dels avituallaments, especialment en el running, evitaríem així molts gots a terra.
Les dades de la tri són les següents
Posició 90 de 168 que van acabar i més de 200 inscrits
Dorsal (que m’he d’aprendre) 1656
CORTADAS GUASCH, PAU CLUB CICLISTA SBR
Total 05:44:39

Primer classificat: 04:31:37
Natació (93) 00:34:18
Bici (85) 03:14:50 27,72km/h (la bici marcava una mitjana al voltant dels 29km/h)
Running (93) 01:55:31

Entre la banyera d'aigua freda i els massatges he tingut molt bona recuperació, cosa que em va permetre sortir a rodar amb la BTT ahir.

Totes les fotos:

Triatló half de Balaguer