Sentint aquestes històries i a poc de conèixer-lo, una noia que deixaré en l’anonimat, va dir, però si és el Calimero.
Jo, que dec haver tingut una infància molt trista, no sabia qui era, però la descripció del seu caràcter em va fer veure que li anava com anell al dit. Però no només això, sinó que ben mirat també hi ha una similitud física.
Jo us recomano que vingueu a fer esport algun dia amb ell ja que els problemes habituals tipus mal al genoll, en el meu cas els adductors, possibles molèsties en la planta del peu o simplement el estar al límit, no serà mai equivalent als problemes del nostre amic Calimero. I això a un li puja la moral, perquè això sí que ho té, la seva capacitat per “felicitar a tothom” ajuda a que un es senti feliç, content de poder rodar a 4 minuts el quilòmetre, de córrer “amb una lleu inclinació endavant com diuen els llibres”, de “malgrat portar els genolls massa oberts en bici, vaig molt ràpid”... I quan acabi la sessió dirà la seva darrera frase “a mi per anar a aquest ritme, no em tornis a avisar, que jo no ho aguanto”.
I perquè vegi que aquesta entrada és amb tot el carinyo del món, dir que ha estat una sort conèixer al trio meravelles, perquè l’Albert no falla mai si es tracta d’anar en bici, perquè el Carles té sempre un sí si és per anar a córrer i perquè el Calimero diu que no repetirà però s’apunta a totes, i que ell, les seves misèries, una Cervélo que t’hi cagues i un Orca 3.8, tenen un objectiu pel 2011.
3 comentaris:
No m'ho mereixo...
Vull aprofitar aquest blog, de gran difusió, per reivindicar la veracitat de totes les meves queixes. Malgrat tot un s'ha d'acceptar com és.
Mira que posar una foto de l'únic dia que vaig passar a la "presó"...
Per cert, Pau, gràcies. Vaaale, ara ja torno a dir que vas superar els 2.000Km...
I petonets a la Bea EMB.
Em dones les gràcies (merda, realment sóc massa tou), per cert el dia de la foto estaves darrera la reixa perquè estaves malaltó i no vas fer la mitja, pobret...
Començo a sospitar que entre vosaltres hi ha alguna cosa més que una amistat, eh? Es respira amor... Haig de dir que l'entrada del CALI m'ha fet molta gràcia (ho sento Raül), però entenc que li donis les gràcies al Pau, ja que ha cantat totes les teves gràcies, sota l'excusa de dir que ets un quejica, entranyable però quejica. Diga-li a les teve fans que llegeixin l'entrada: lligaràs molt. Em sembla que ara mateix envio el link del blog cap Sevilla :-P. Petonets per a tu també Raül CAL.
Publica un comentari a l'entrada