Futbol

Què dur és el futbol!!! Tots els diumenges em llevo baldat del partit de dissabte. Suposo que a la duresa d’aquest esport (en el que obligues al cos a estiraments i contactes) s’hi ha d’afegir l’edat..., i és que ja no som uns “xavalillus”... Com vaig comentar en la meva presentació encara em dedico al futbol en l’equip del meu poble, els Veterans de Cabrils. Si visiteu la nostra web veureu que malament hem començat la temporada: http://www.veteranscabrils.com/ El futbol exigeix setmanalment un entrenament el dimecres, que amb l’excusa de que ja estic en forma acostumo a saltar-me’l, i el partit del cap de setmana (de setembre a juny).
Per altra banda resulta la vàlvula d’escapament per on deixes sortir l’estrés acumulat durant tota la setmana, i on pots seguir trobant-te amb els amics. Aquesta serà la meva tretzena temporada en l’equip i espero que per molts més anys, tot i la mala maror que hi ha actualment. Però això són coses del futbol: quan els resultats acompanyin tot s’arreglarà, i si no a segona B, que potser és la categoria que ens pertoca...

Aquest any hi ha hagut un canvi a la banqueta. Un nou entrenador que no sap on s’ha ficat, amb dues intencions clares: vol millorar la preparació física (BIEN!!!) i pretén que juguem la pilota, tocant-la des del darrere (UYYYY!!!!). Crec que hauré de començar a pujar a entrenar...

Xavi