Jo m’he tret de la llet‏

A mi de la llet m’agrada tot: beguda, en iogurt, formatge… Fins i tot la mala llet!! I això ho entendrà qui conegui a la meva ex, a la qui estimo molt haig de dir. Però seguint la moda impulsada pel Pau i vist que semblo una fàbrica de mocs (com vàrem poder comprobar en la sortida de diumenge per la Cerdanya), jo em trec de la llet. I és que l’any passat ja ho vaig passar malament amb els problemas respiratoris, que em varen fer acabar tot un matí a l’Hospital de Mataró, fent-me proves per determinar que tenia una bronquitis asmática que podía derivar en alguna cosa pitjor. Allà vaig veure una información sobre l’asma, on hi havia un dibuix que cada cop que em costa respirar se’m ve al cap. És un malson, visualitzo els meus bronquis obturats i l’aire intentant passar per on pot per arribar als pulmons. Una paranoia!!! De moment la decisió sembla que ha anat bé i els mocs s’han reduït ostensiblement.
Dels vicis del Pau i del Josep Maria no me n’estaré. Per sort el pa i la cervesa encara no m’han provocat aquella panxeta tant típica… Parlant de vicis. I del Vici en majúscules?: les dones. D’aquest ja em vaig anar traient des de que conec a la que estimo molt, moltíssim. Si més no per no castigar el meu ancià cos, que ja necesita el descans del guerrer (què fanfarrón). En fi, ara ja només em queda la puta feina, que aquesta sí m’impedeix d’entrenar com cal.
Xavi