dimarts, 16 de febrer del 2010

Nutrició 1 de 3: Què faig jo

Alguna cosa canvia quan competeixo. Molts millorem quan es tracta d’una competició, donem una mica més que en els entrenaments, traiem força d’on no hi ha, però jo crec que en el meu cas és exagerat, especialment si penso que molts entrenaments me’ls prenc seriosament. Sense anar més lluny fa cosa de dues setmanes feia un rodatge amb l’Albert (per cert 1.21 a Granollers) intentant mantenir un ritme entre 4.15 i 4.40 durant 24km i vaig acabar tocadet, en el darrer quart ja no tenia tracció i fins i tot al parar estava una mica marejat. D’aquí a poder rodar a 4minuts durant 21km hi ha molt i busco l’explicació en factors especials de la setmana anterior: intento fer tres sortides de rodatge on premo de tant en tant l’accelerador, sempre descanso el dia abans, intento dormir bé, però sobretot regulo l’alimentació.
Aprofitant que aquest dissabte vaig anar al Clínic d’SBR, dedicaré la setmana a la nutrició, realitzant tres entrades: la primera és explicar què faig jo, tot i que “para que no lo hagan en sus casas” marcaré en cursiva allò que ara he vist que faig malament. La segona la dedicaré a tot allò que vaig aprendre en el clínic a càrrec de Neus Caylà i que com veureu va ser molt interessant i finalment la tercera parlarà de les propietats dels aliments en concret.
La meva experiència: com sempre dic, no sóc ni metge, ni nutricionista ni tinc més coneixements que els de dur a la pràctica els consells rebuts. En tot cas la setmana abans d’una competició de llarga distància (a partir de 1.30) intento menjar equilibrat i veure més o menys regularment Aquarius. No m’obsessiono pels hidrats fins ben bé divendres o dissabte, intento fer un bon dinar el dia abans i sopar lleuger i variat, és a dir petites cosetes que em poden anar bé (una miqueta de pasta, una miqueta de pollastre, plàtan i suc). Competició rere competició repeteixo el mateix ritual per esmorzar: bimbo amb pernil dolç, un plàtan, suc de taronja, i una mica de cereals (sols o amb llet de soja), aleshores em preparo un litre d’Isostar i el vaig bevent durant les dues hores anteriors a la sortida.
Com a imatge reflecteixo en el google earth el nostre recorregut de 34km per Barcelona del passat diumenge.

2 comentaris:

Bea ha dit...

El millor de tot és que jo faig el mateix que el meu atleta preferit i ara no foto pal a l'aigua!!! Quina llàstima,no? Sóc testimoni de que tot el que diu en aquesta entrada el Pau, ho fa...

Pau ha dit...

Precisament a l'aigua sí que et fots ;-)

Les Curses més rendibles