Puto estimat futbol

La meva relació amb el futbol és d’amor i odi a la vegada: sé que sóc molt bo però sempre perdo (i el pitjor és que quan no hi vaig el meu equip guanya), però el pitjor és que amb més de 30 anys com tinc i amb la pressió que li exigeixo a la musculatura, els adductors no m’aguanten.
Era conscient d’això i l’any passat ho vaig deixar per una temporada, no volia córrer el risc. Aquesta he tornat, i l’altre dia ja vaig notar una punxada, la sensació és que era a l’isquio, però arribant a casa i sobretot pel matí sembla que, com no, és l’adductor el què ha patit. És l’esquerra i tot i el mal que em va fer ahir no em privarà de fer la marató, això sí, fins aleshores no crec que corri gaire més i per una setmana deixaré el futbol. Repòs, gel i antiinflamatoris durant tres dies.

Com veieu, l'adductor no va ser l'únic que va patir dimarts, de fet al migdia m'havia pegat un pinyo corrent per la carretera de les aigües, sense conseqüències greus però fent-me rascades a les mans.

Però superat l’odi, arriba l’amor, i m’he decidit a comprat unes Munich noves, amb els colors que a partir d’ara vull començar a portar: negre i groc.