No em compris pa?

De sobte m’he sorprès dient aquesta frase a la Bea, “no em compris pa”. Un conjunt de circumstàncies ha fet que aquesta setmana hagi decidit prendre el mínim de pa possible, i encara no sé perquè.
El punt de partida és que aquest diumenge faig la Mitja de Granollers i que considero que arribo una mica passat de pes, per altra banda he llegit en blocs de grans triatletes (ara em ve al cap entre d’altres el de l’Ivan Herruzo) que han apartat el pa de la seva dieta. O sigui que el meu subconscient lluita contra la racionalitat i em fa reduir, sense que de veritat ho desitgi, la ingestió d’aquest senzill però tan apreciat aliment.
I perquè? Sóc de la teoria que per sobre de tot, l’esport no ha de ser un hobby que acabi amb les altres alegries que dóna la vida, a mi m’ha tret coses que abans valorava: sortir per les nits, emborratxar-me, dormir més els caps de setmana... Cap d’elles ara em sap greu, però per favor, que no em treguin el menjar. Així doncs penso que, fins que no pugui viure del triatló, i a aquestes alçades ho veig complicat, no me n’he d’estar de menjar res del què vulgui, és més, i ja ho he escrit en altres ocasions, un dels avantatges de fer tant esport és poder menjar el què vulgui i en la quantitat que vulgui sense problemes de consciència.
En definitiva, que entrenaré el què calgui per arribar al meu potencial, però sense sacrificis ni excessius gadgets (això és un altre tema, odio els compressport i coses per l’estil).
Però i aquesta setmana què? Suposo que val la pena, evitar menjar pa, total són 4 dies, però algú em pot explicar perquè? És que no són hidrats de carboni? I les pizzes, perquè també són dolentes? Per déu que algú m’ajudi!!!! La setmana que ve tornaré a ser normal, però fins diumenge estic cagat, és el meu objectiu i vull fer-ho bé.