dimarts, 7 de juliol del 2009

Avui parlaré d’altres

I és que gràcies a la jornada intensiva puc gaudir del Tour en plenitud mentre se m’obren i tanquen els ulls. Hi ha molta gent incapaç d’entendre l’afició per un esport aparentment tant passiu, en què un es pot estar tres hores davant la tele sense que passi pràcticament res, especialment en les etapes planes, però és que veure el Tour, la Vuelta o el Giro va més enllà de l’esport. Per un costat mola veure les bicis, avui mateix la contrarelotge per equips segur que ens deixar imatges espectaculars, tant per veure una desena de tios perfectament acoplats i rellevant-se com pels pepinos que porten:
Per l’altre i no menys important és que a mi que m’encanta viatjar, no deixar de ser una manera de fer-ho. És com veure un documental de la Dos en què al maig juny ens mostra els Alps italians, al juliol els Chateaux francesos i al setembre les planícies de la meseta castellana. Ahir mateix rodant per la Provença em recordava al viatge que vam fer fa poc més d’un any, però em descobrien un poble que no vam visitar Beaux en Provence.El cas és que ahir hi va haver un fet que em va fer gràcia, i va ser la indignació del locutor de TV1 quan el Contador es va quedar tallat i en canvi l’Amstrong va quedar en el grup de davant. No entenia com l’equip va recolzar al grup de davant tenint al seu líder darrera, mentrestant el Delgado (mític) li anava dient, això ho dius amb el cor i no amb el cap, i tenia raó, i és lamentable que passi, s’ha de ser professional. A Eurosport només parlaven de l’errada del Contador i que l’Amstrong havia estat més viu. I és que realment era així, l’americà té més experiència i jo sempre el veig dels primers, amb la dificultat que això suposa, el Cancelara va saltar per una mediana per no veure’s tallat, el Contador no va estar atent. Però tampoc passa res, l’únic rival que hi havia en el grup capdavanter era l’Amstrong, i el seu equip va tirar per obrir distàncies amb altres rivals i lluitar pel podi, i és que crec que el Contador guanyarà el Tour, perquè és el millor, i segur que gaudirem amb ell.
També sobre dues rodes, tot i que tampoc sóc un megaaficionat, dir que vaig passar de l’odi a l’amor amb el Lorenzo veient el casc que va lluir a Montmeló i em vaig alegrar molt veient al Pedrosa guanyant de nou, i més fent-ho a Laguna Seca.

Les Curses més rendibles