Arcadi 3 de 3

Aquesta tercera entrada és una mica crítica, però sempre des del positivisme i des del respecte.

Normalment, els maratonians més prudents, els que es posen el llistó més baix, són els qui acostumen a tenir més èxits. La marató no perdona els massa ambiciosos, o almenys els que es posen objectius molt al límit del seu abast.

No em sembla una bona filosofia, és cert que si un és prudent i com diu “posa el llistó més baix” tindrà la satisfacció d’haver millorat aquella marca, però serà molt més gran si un és ambiciós i a sobre encara supera les seves expectatives. Penso que s’ha de competir amb el cap, coneixent-se molt, però sempre ens hem d’exigir com a mínim fins on podem arribar. I encara més si pensem en l’inici de temporada, a l’hora de planificar els objectius, hem de buscar objectius complicats. Penso en un exemple, imagineu que us ve molt de gust una cocacola i aquesta està sobre la taula al vostre abast, la beureu sense més; però ara imagineu que l'han posat a un prestatge que està molt alt, segur que quan conseguiu assolir-la la gaudireu molt més.
Estic segur que el Xavi estarà d’acord amb mi en aquest punt, quan pensem en ritmes ell és encara més ambiciós i normalment per sort no em fa cas i fa actuacions molt més bones del previst. A veure com li va Bombers demà.

Pocs podran superar les sensacions de la Edurne quan assoleixi el seu 14è 8.000, espero que sigui la primera.

Prefereixo dormir el màxim temps possible i no esmorzar.

Compte amb aquesta frase, hi ha molta gent que agafarà aquest llibre com a referència i crec que s’ha de ser molt prudent amb aquest tipus de coses. L’Arcadi ho supleix amb la ingesta de gels durant tota la cursa, però això d’entrada té dos problemes: el primer és la infraestructura, un ha de córrer amb el cos i el cap lliure i no pensant com portar o quan em donaran els gels, és una logística complicada, i no vull ni pensar què li pot passar a un maratonià que està al límit i no s’entén amb el proveïdor de gels al km 32. brrr. L’altre problema és que no sempre senten bé els gels i seria una pena haver d’abandonar per un problema estomacal.
Tindria molts més arguments, però jo sempre recomano esmorzar bé en la llarga distància.

Esta totalment contraindicat fer-se un massatge en aquell moment. Cal esperar que la musculatura s'hagi recuperat de l’esforç. Abans era molt habitual veure una estesa de lliteres amb massatgistes al final de les maratons, però ara se sap que això fa més mal que bé.

I aquí li he de tocar un altre cop el crostó, ho sento, però és que crec que és una afirmació molt radical i que un comentari així s’hauria d’argumentar amb cites o fons, i més tractant-se d’un periodista. L’argument que posa no explica per exemple les dues curses més importants que es fan a Catalunya, Granollers i la Marató de Barcelona, on el número de camilles és espectacular. En fi, no dubto que sigui així (o sí, perquè segur que hi ha diferents tipus de massatges i alguns funcionaran), però com dic és un tema que s’ha d’explicar bé.

A mi em van de puta mare i sempre que puc me'n faig