La Bea es troba molt bé, i malgrat li han recomenat no córrer ni agafar la bici, no s’està quieta a casa, caminem tant com podem, va a nedar, i diumenge vam decidir pujar a caminar per la part de Pedralbes. Així doncs ella va arribar a la Carretera per allí fer tres o quatre quilómetres que li van sentar molt bé i que la van emocionar recordant la seva època de corredora, i jo vaig decidir pujar fins l’antena per fer uns set quilòmetres a bon ritme.
I com no podia ser d’altra manera hi ha reportatge fotogràfic.
Foto de la Bea amb la seva panxeta i jo baixant ja cap el cotxe.Aquí faig el què comentava dels braços, començo corrent normal (o millor dit amb la meva normalitat) i canvio per baixar els braços i intentar que toquin els melucs, és un moviment forçat però mica en mica l’aniré normalitzant.
6 comentaris:
El Guille i jo caminàvem, però ràpid, eh? :-p. Aquesta de la panchota qui és???!!!
El meu lloc preferot per còrrer a BCN!! Quina enveja!!
Records desde Hong Kong!
¨XTB¨Xavi.
..per cert, que vols dir amb el tema dels bracos...crec que s'ha de c[orrer com al principi del video, no?
I tant ràpid, quasi vas fer la mateixa distància que jo.
Xavi, jo vaig amb les espatlles molt forçades, crec que és un error típic dels corredors portar els braços massa alts, l'exercici aquest de córrer intentant que el polze toqui els pantalons va bé per corregir-ho, tot i que evidentment es tracta de forçar una mica la situació per córrer de manera natural en un punt intermig.
Yo tambien tengo barriga y corro,o sea que no hay para tanto.
Pau tu foto muy profesional,por cierto llego tarde pero voto por las llantas negras y siméstricas que combinarán con tu bici a la perfección.
Valentín
Robert, lo siento pero tu barriga no le llega a la suela de los zapatos de la de Bea.
En cuanto a las ruedas, gracias, parece que a todo el mundo le gusta más y además creo que tampoc existen en rojo así que a ver si puedo montar los radios rojos detrás.
Publica un comentari a l'entrada