dilluns, 19 d’abril del 2010

Sub45 a Bombers'10



Després de 6 setmanes sense fotre brot (del físic em refereixo), no era qüestió de morir en l'intent. Per tant em vaig decidir a córrer amb la càmera a la ma i anar fent fotos de l'ambient. Com no havia fotut ni brot feia dies, la bateria estava sota mínims i el programa no l'havia canviat des de l'últim cop: accentuació de blaus i llum de fluorescent. Resultat: les poques fotos que vaig poder fer han quedat "rares"... Sort que m'agrada el blau!!! I sort del vídeo en càmera lenta del Pau, que ha quedat divertit.


Tot i la calma i el poc entrenament varen sortir 44'11", que no està gens malament. Pensant en com va anar, i després d'haver fet unes quantes curses de 10K, alguna (menys) mitja marató i una marató, diria que aquesta distància està controlada. Controlada quan a l'exigència física que requereix, el tema "marquitis" no toca aquest cop. I menys ara que ja se els resultats de la revisió mèdica rutinària anual. El més destacat d'aquests és que tinc sobrepès.

Sí, sobrepès. Encara recordo la imatge del metge llegint l'informe alhora que aixecava la vista per sobre les ulleres, dissimuladament, per assegurar-se que el que llegia no l'enganyava. Ha resultat còmic el seu intent d'explicació del càlcul de la massa corporal amb aquella espècie de regla, que s'assemblava més a la que utilitzen els ginecòlegs per calcular les setmanes d'embaràs i el dia en que ha de néixer un nen. Per tranquil·litzar-lo m'he inventat que des del dia de la revisió ja m'havia posat a dieta. Sort que no m'ha preguntat quina he seguit, que li hauria hagut de dir la única que se: la del cucurutxo. Dic sort perquè era argentí i parlàvem en castellà, i en castellà la rima surt fàcil.
En fi, això és com les retransmissions de futbol quan el partit és avorrit. Que parlen de tot menys del que està passant en el camp. I això és la meva crònica de la cursa. Com no va tenir gaire emoció, he parlat de tot menys del que va passar...
Parlant de futbol se m'ocorren dos apunts. Els Veterans Cabrils, a falta de 5 partits ja som matemàticament equip de 2ªB (o sigui que perdem la categoria). I enllaçant el meu sobrepès, el futbol i Cabrils (on viu el Piqué), ara sí que veig clar que si en un partit anéssim tots dos al xoc, ell sortiria volant. Ja us vaig dir que el veig alt però "enclenque", i jo soc una mica totxo... I amb sobrepès.




Xavi

4 comentaris:

Pau ha dit...

Ja que surt a la foto li dedicaré el comentari al Carles: què se sent quan un gordo sense entrenar et deixa enrere?
;-)
Felicitats Xavi, una bona marca, només te'n queden 4 per ser sub 40

Bea ha dit...

Molt bé. La veritat és que la distància dels 10 km ja està superada. Felicitats a tots els bombers!!! Va ser molt divertit fer de fan i fotògrafa.

Mañas ha dit...

cap problema. al xavi li deixo. ho diu un altra que tampoc va entrenar per culpa d'una clavícula trencada. cabrón. jejeje

josep-maria ha dit...

Doncs a seguir amb la dieta... que segur que els resultats arriben per si sols....

Ah.... i posa un Bracons a la dieta.....Tot i que no hi ha pressa!!!

Les Curses més rendibles