Clínic atletisme

Dissabte vaig aprofitar una vegada més el clínic que oferia SBR que aquesta vegada era dedicat a l’atletisme. Els ponents eren Carlos Casero tècnic de VO2, que es va autonomenar corredor popular però que per exemple va fer 1.10 en la Mitja de Granollers d’aquest any i Jaume Leiva plusmarquista de marató de Catalunya en el seu debut en la distància i amb només dues mitges com a experiència. Ha estat dominador dels campionats de Catalunya de 5 i 10mil metres especialment en cross i ara ha volgut provar noves experiències en la llarga distància. Li vull dedicar una entrada, però de moment em quedo amb una frase” pendent d’aconseguir rebaixar els 2 minuts que em separen de la marca en marató per aconseguir una beca, entreno com un esportista d’elit però no descanso com ells” ja que treballa més de vuit hores diàries.

Entre els dos van muntar un bon tàndem i van mantenir tot l’interès durant les quasi quatre hores que va durar el clínic, responent perfectament als dubtes que els anàvem plantejant.
Adjunto aquí sense massa ordre, idees que vaig anar apuntant.
1) A l’hora d’escalfar en una cursa, val la pena fer-ho per la zona on hi ha l’arribada, per exemple córrer un o dos km en sentit invers al final i estudiar-lo de tornada, així acabarem la cursa en territori conegut.
2) Pels que no ens podem pagar un massatge setmanal, els banys de vapor i la sauna són uns molt bons relaxants musculars, especialment després de tirades llargues.
3) En quant a la tècnica de carrera, el Jaume va dir una frase que li havia comentat el seu entrenador i que sembla banal però no ho és “hem de córrer per desplaçar-nos” i no arrossegar-nos. Jo em concentro molt en això als finals de carrera, els sprints no han de ser una acceleració de la gambada sinó molt més efectiu és fer aquesta amb la màxima eficiència possible, hem de sentir que realment empenyem en cada una d’elles.
4) Un bon exercici per corregir les espatlles encongides és, especialment en rodatges lents, deixar els braços semi caiguts i intentar que el dit polze toqui el lateral del pantaló. Ahir ho vaig començar a provar.
5) Amb el Nico havíem parlat de si s’ha de pujar amb les puntes dels peus (la meva teoria) o forçant per posar tota la planta (taló inclòs) a terra, teoria del Nico que defensava sota l’argument de tenir tota la sola traccionant. La resposta va ser molt aclaridora: en pujades més llargues val la pena intentar que el peu arribi més pla a terra per no carregar tant la musculatura i traccionar bé, però abans s’ha d’haver treballat molt la flexibilitat ja que la cama va més estirada. En pujades més curtes i sempre que el cos ho aguanti, pujar amb les puntes és més ràpid i efectiu.
6) En quant a la dona i especialment les que tindran o acaben de tenir un fill, s’ha de reforçar molt amb exercicis el sòl pèlvic. La Musculatura pèlvica és la que mantè tot l’organisme al seu lloc (sona important).
Després vam sortir un moment per completar la teoria amb alguns exercicis que jo no vaig poder fer ja que encara no em sentia del tot recuperat de l’adductor i en el primer intent me’l vaig notar. Per cert, en aquest sentit començo a estar molt content ja que he fet un test de les tres disciplines i el resultat és molt bo, pràcticament cap molèstia i només aquest matí m’he notat carrgadet.

Aquest vídeo que vaig filmar del Chema Martínez, no córrer-la em va permetre veure un bon espectacle des de fora; evidentment em refereixo només als primers, sinó també a la quantitat d'amics que vaig poder saludar, animar i o filmar. En ell es veu com els professionals no recepcionen amb el taló sinó directament amb la punta dels peus, brutal fer 10km així ( i ni t'explico una marató)!


També vull posar aquest del Nico acompanyat per la Vero, l'Àlex i l'altre Nico (no diré qui és el Nico principal perquè jo crec que està clar no?). Jo voldré un carro d'aquests!