Depilació, cuernos i cap al Challenge...

... a empapar-me del triatló.

Tenint la marató el pròxim cap de setmana he dedicat aquest a rodar en bici, a acumular km per a poder descansar i fer tappering ara. De fet ha estat la més dura de totes acumulant 200km de bici, 50 de running i 7 de natació.
Comencem per la depilació. No sé si és normal explicar això però potser a algú li pot ser útil, i jo em vaig deixar aconsellar. El procés ha estat el següent:
- Anar al Caprabo
- Comprar-me la crema, marca TAKY per homes (com jo) i que per cert vaig trobar que era careta (més de 5 euros)
- Despilotar-me i quedar-me en gallumbos tipus slip, no fos que em caigués crema en certes parts i em depilés més del compte.
- Crema en una cama, crema en l’altra.
- 10 minuts i, sota la atenta i flipada mirada de la Bea que no ho veu gaire clar, començo a treure els pèls rascant una miqueta.
- Al principi queden bastants pèls, però amb l’ajuda de l’aigua i fregant les cames en cercles amb les mans, van caient.
- Finalment a la part dels bessons he de fer una segona passada.
Definitivament estic moníssim, al final comparem les cames amb les de la Bea, costa trobar la diferència, jiji. Preparat per rebre la sessió de fisio el dilluns.
El següent pas per convertir-me en aspirant a triatleta va ser instal·lar els “cuernos” a la bici. Un cop fet a rodar de nou cap a Llorenç a celebrar l’aniversari de la Mònica. Nota: en la part posterior del genoll, quan pedalo em molesta una mica el fet d’anar depilat, suposo que hi ha més rossament.

Rodant ja pel Penedès em poso primer de la Volta Catalunya i a les rotondes la gent m’aplaudeix, finalment em paren perquè tinc el grup a punt d’arribar, i just casualitats de la vida, em trobo allí a dos dels companys que ens vam conèixer a el Raurell fent Remences.

Gran àpat, malgrat que ens robessin la taula, jiji.

L’endemà toca anar a fer deures, arribar-me a Calella a veure el Half i estudiar com són els boxers, el recorregut de running... Ja des del tren veig que han tallat la nacional sencera, per tant la meva idea d’anar fins a Mataró i acabar arribant a Calella en bici, impossible. També flipo amb els constants grups de 50 ciclistes o més (“però no era prohibit el drafting?”). Arribat a Calella em trobo amb l’Antonio i un altre SBR i em comenten d’anar a l’estadi a veure el final. El recorregut de running és parcialment de sorra i la pujada final brutal (a mi m’és igual perquè aniré caminant a aquelles alçades). Veiem arribar als primers classificats, tant en homes, Clemente Alonso, com en dones Virginia Berasategui i em fa il·lusió veure com arriba gent tipus Xavi Llobet, el Melcior Mauri o una mica més tard el Sergio Garcia (mireu-ne les cròniques, fa molta gràcia com coneix a tothom). Poc després arriben el Robert Mayoral, el Peyo Ruiz Cabestany i el Luis Enrique, grans actuacions.

Finalment tornada ràpida però xerrant amb l’Antonio tot aprofitant que la NII encara estava tancada. Ens creuem amb el Nacho (una mica tard, tio!). Dilluns: natació, running i cap a la Montse Dominguez que tot xerrant de triatlons, em fa un massatge per descarregar-me les cames, quin mal!!!!!