dimecres, 18 de març del 2009

Egipto en marzo

1 euro!!! Esto es lo que más oyes en Egipto, y es uno de sus muchos encantos: regatear, discutir, calcular, reír… todo esto se junta en el arte de comprar y vender en los bazares, cogiendo un taxi o hasta con el propio guía.
Pero es evidente que nuestro viaje fue mucho más que esto. Mi segunda visita al país de los faraones seguía el mismo programa que hace diez años: cuatro días de crucero por el Nilo y tres en el Cairo. Nuestra primera opción fue viajar con Royal Vacaciones, que ofrecía un programa interesante, buenos precios y la posibilidad de elegir la categoría tanto de la motonave como del hotel (además confirmándolos, ya que otros operadores te ofrecen sólo la posibilidad de elegir categoría). El caso es que la agencia de viajes (XLviatges) nos proponía la alternativa de hacer lo mismo pero con la visita de Abu Simbel de noche. Era realmente atractivo, aunque el barco me pareció excesivamente simple (sospecha que se cumplió al llegar). Así pues y después de confirmar hotel en el centro (Semiramis) reservábamos el viaje de Dahab travel.
Los primeros problemas llegaban ya antes de salir cuando nos comentaban que el vuelo de ida era con escala en Madrid y posteriormente, hicieron lo mismo con el de vuelta. Sea como sea el lunes empezaba nuestro viaje. A la llegada a Luxor, ya avanzada la noche primer trámite caótico, el visado, te ayudan a hacerlo pero lo que aparentemente cuesta 15 euros (eso pone en el sello), acaba teniendo un precio de 34 más 35 de propina que nos piden sin excesiva explicación en el traslado hacia la motonave (se ve que se da antes del servicio así que independientemente de si se está o no satisfecho con el mismo).
La motonave es cutre (Nile Treasure), no se puede negar, pero sobretodo porque está un pelín vieja, también es justo decir que estaba limpia y que cubrió todas nuestras necesidades, tanto la habitación (pequeña pero correcta) como la terraza y el restaurante (el desayuno era justito pero nos gustaron tanto las cenas como la comidas). Primer consejo: cuando se ven los barcos en la página web es difícil saber si están bien o no (no sabes si las fotos tienen 1 o 10 años) y una buena manera de ver la modernidad de la motonave es el tamaño de las ventanas: los más recientes las tienen más grandes, normalmente llegan al suelo de la habitación (aquí estan bien referenciadas http://www.nile-cruise-egypt.com/). También hay que intentar tener un camarote más bien alto para evitar el ruido de los motores.

La primera noche será la única que dormiremos poco, y no tanto por el clima, siempre bastante agradable, sino porque el barco zarpa a las 12.30 y en Luxor hay mucho que ver. Por cierto aquí la Dahab nos da la tercera sorpresa, aunque por desgracia prevista, nos habían asegurado que dentro del programa entraba la visita al templo de la reina Hathshepsut (o “hacer surf” según alguno de los compañeros del grupo), y resulta que no, que va aparte, con suplemento de 20 euros por persona (la entrada no llegaba a 3€) y encina tenemos que entrar todos. En ese momento conocemos a Marta y Ester que habían empezado su viaje en el Cairo y que ya estaban un poco hartas de dichos suplementos. Con ellas pasaremos buena parte del resto del viaje por el Nilo y la verdad es que fue agradable. Además me da la sensación que el tiempo es justo y al incluir esta visita perdemos tiempo para el Valle de los reyes y allí nos obligan a visitar las tres tumbas más cercanas perdiéndonos la que más me gusto hace diez años, la de Tutmosis III.
Sea como sea a media mañana empezamos el crucero, comida y cuatro horitas de navegación. Es realmente un viaje genial, en el que se combina perfectamente la cultura de las visitas a los templos con el relax en la terraza superior del barco viendo la vida de las orillas del Nilo. Cuando uno está en un hotel, si te quedas a disfrutar de él tienes el remordimiento de no estar visitando la ciudad, pero de crucero, no teníamos ninguna obligación y las decisiones eran, “me pongo en la sombra o en el sol”, “tomo una cocacola o no”.


Los vendedores en la esclusa, los templos de Edfu y Kom Ombo, el recorrido en general depara maravillas que hay que vivirlas y no contarlas. Dos días después llegamos a Aswan donde pasamos los dos últimos días de crucero. El primero de ellos lo dedicamos a Abu Simbel, y la razón por habernos decantado por Dahab y no otra compañía, ya que ofreció la posibilidad de ver el espectáculo de Luz y color. Los que salen por la mañana, a las 3 de la madrugada, pueden ver el templo iluminado por los primeros rayos de sol, cosa que tiene que ser espectacular. Nosotros salimos a media mañana y después de unas tres horas de bus (no muy pesadas), llegamos a Abu Simbel. El sol ya no ilumina la pared principal, cosa que perjudica especialmente las fotos, pero tanto el interior y el exterior como el pensar que lo han movido desde el fondo del valle para que las aguas no lo cubriesen son interés suficiente para ese pequeño handicap. Y más lo es cuando alrededor de las 7 de la tarde empezábamos a ver el espectacular montaje de luz y sonido. Sólo eso compensa los problemas que hemos tenido con el mayorista.
El pueblo nubio es un extra más en el programa (35 euros), pero la oferta es amplia (camello, paseo por el pueblo, visita de una escuela y tatuaje de hena) y la verdad es que nos lo pasamos muy bien. Está muy condicionado por el turismo, pero vale la pena.
La llegada al Cairo nos depara la enésima sorpresa, esta sí que totalmente inesperada, y muy mal gestionada por el representante del aeropuerto, ¡qué rancio Dios mío! El caso es que de todo el grupo, nosotros éramos los únicos que teníamos el hotel confirmado desde Barcelona, pero al llegar al aeropuerto todos tienen donde dormir menos nosotros. Así que todos al bus y hacia la zona de las pirámides. En el Cario hay dos grandes áreas de hoteles: en Gizeh, al lado de las pirámides y a 30 minutos del centro, o en el mismo centro, dónde nosotros queríamos y teníamos (para mi es clave para después poderse desplazar tranquilamente en taxi o para salir a tomar algo por la noche, ya que en las pirámides no hay nada y el barrio es demasiado cutre). Después de mucho discutir y de dejar al resto del grupo en sus hoteles, un miembro de Dahab nos lleva en su coche al Semiramis intercontinental, llegamos a las 2 de la madrugada, cansados, agobiados por el rato que hemos pasado, pero por fin en el hotel que queríamos, casi se nos caen las lágrimas al ver el espectacular hall o las habitaciones, y eso que lo mejor, el desayuno, todavía estaba por llegar.

Los dos días en la capital nos cunden mucho, el primero: pirámides, museo y sesión de piscina y gimnasio para relajarnos (disfruto de jacuzzi, bañera de agua fría y baños de vapor los dos días). Por la noche contratamos una visita nocturna del Cairo, que nos muestra en petit comité (nosotros tres y dos chicas más de Salamanca que empiezan su viaje) el barrio antiguo camino de Jan al Jalili, entramos en una mezquita ya cerrada, vemos una familia en el Barrio de los muertos, tomamos un té en el bar de los espejos y terminamos con una cena a orillas del Nilo (todo por 30 euros). El día siguiente, ya por nuestra cuenta y previa negociación con los taxistas, visitamos el barrio copto (pse), la Citadela i Jan al Jalili, donde se ha instalado un tal Jordi que rompe todos lo precios del mercado. Resulta que a cambio de ciertos favores a la policía, éstos te escoltan hacia su tienda donde quizás se pagará un pelín más por alguna cosa, pero no se tiene que regatear; preguntad por él a la policía que custodia el mercado. Hay que avisar, también que regateando en cualquier parada se pueden conseguir precios hasta mejores, de hecho eso es lo que tienen los mercados egipcios, pagues lo que pagues por algo, siempre encontrarás luego lo mismo más barato, pongo algunas referencias de precios (aunque no siempre llegamos a ellos).
- Escarabajo mediano (3 o 4cm): 1euro
- 5 o 10 escarabajos pequeños: 1euro
- Pashminas curradas: 20 libras (3 o 4 euros)
- Pashminas simple: entre 1 y 1,5 euros
- Camisas: 3euros (camisetas no compramos pero creo que con 1euro bastaba)
- Chilabas: de 5 a 10 euros según la calidad, hay muy diferentes
- Chilabas niños: 3 euros
- Muestras de diferentes especias: 1euro
- Piezas de madera: de 1 a 3 euros.
- Taxi: de 10 a 15 libras, por el Cairo
- Agua: 1 euro la botella grande.
En casi todo esto, la oferta inicial no baja de los 10 euros.
Otra lista interesante que podría hacer, es de las ocurrencias y frases que van diciendo, del estilo de “hasta luego lucas”, “tienes unos bonitos…. ojos” o “Barcelona es bona si la bossa sona” pero vale la pena oírlas y reírte con ellas.

Finalmente también es de utilidad (además de culturalmente muy satisfactorio) conocer algunas de las palabras básicas para relacionarte con los del país, básicamente (i escritas fonèticamente) son claves:
- Salam Aleicum=Hola
- Ma'ar Salam=Adios
- Shucran=Gracias
- Mafish mushkela=Ningún problema (algo así como el Hakuna matata)
- Habibi=Amigo, cariño
- Y si alguien va en plan romántico "Ana hacbac" quiere decir "Te quiero".
Creo que nos tocó un buen guía Mohamed que nos contó mucho de la historia tanto antigua como actual (eso es de agradecer) de los templos y de su país, aunque en algunos momentos nos sentimos agobiados con el tiempo (especialmente en las pirámides) e insistió demasiado en las ofertas extra de la agencia (está claro que es una fuente importante de ingresos, no declarados). Además aunque ya es de esperar, sigo sin estar de acuerdo que nos lleven a casas de papiro o esencias sin avisar; son interesantes, pero tendrían que anunciarlo, y no encontrarte en una de ellas sin saber muy bien porqué. En todo caso creo que tuvimos una buena relación personal y estoy contento de haberle conocido. Lo mismo puedo decir de Mustafa, que nos solucionó el tema del hotel en el Cairo aunque demostró un poco de desorganización y poca puntualidad, y sobretodo de Bac, que nos acompaño por la noche y nos enseñó interioridades de la ciudad y de su juventud, creo que realizó un buen trabajo.
En definitiva, que he repetido y lo volvería hacer (sobretodo en marzo), que la companyía de Sheila y Bea ha sido genial, que hemos conocido a gente interesante, nos hemos reído y hemos aprendido y que ha sido un viaje especial. En cuanto a elegir o no Dahab, pues no lo sé, supongo que no, depende de su respuesta a la reclamación por los problemas tenidos, aunque es cierto que como he dicho Abu Simbel de noche compensa cualquier problema, y que no sé si con un mayorísta más grande hubiese ideo mejor.
Ahora cuelgo todas las fotos, pero en breve pondré una selecció de las más interesantes, junto a las de Sheila:

Barcelona 1908

No és un vídeo directament relacionat amb l'esport, però m'emociona veure tantes bicis amunt i avall o la gent corrent davant del tramvia (per cert quin estrés, no m'extranya que atropellessin al Gaudí). També m'ha agradat la Plaça Lesseps, sense obres, i el tram que faig dia sí dia no amb la bici quan vaig a la feina. Què seria de la ciutat i de la nostra vida si els transport majoritaris fossin els públics, la bicicleta o anar caminant? (no parlo dels carruatges perquè hi deuria haver una de cagades al terra), m'ho pregunto i crec que serveix per reflexionar una mica, aquí els tres principals protagonistes del bloc ens desplacem regularment i en la mesura del possible en aquests mitjans de transport i deixem els vehicles motoritzats principalment pel cap de setmana.
En fi, estigueu o no d'acord, el vídeo de la ciutat al 1908 us agradarà segur.



http://www.europafilmtreasures.eu/PY/245/see-the-film-barcelona_by_tram'

dimarts, 17 de març del 2009

Dani Macaco a Rac1, mític

Quin crack! el què fan aquests dos amb una guitarra i la veu de Dani Carbonell és genial.

Ja que no tinc temps de fer res al bloc (necessito dos o tres dies per recuperar la setmaneta de vacances), penjo aquest vídeo de Macaco a Rac1.

diumenge, 15 de març del 2009

Deures per l'inici de temporada

Avui just estic a dues setmanes d'iniciar l'entrenament pel Challenge. La meva idea era arribar-hi amb una bona base, i especialment amb una millora substancial (cosa que no he pogut fer) de la tècnica de natació. En tot cas aquests quinze dies simplement han de servir per a evolucionar cap a les xifres dels pròxims 6 mesos: esportivament em comprometo a fer uns 4 o 5km de natació, 250 de bici i 80km de running, i a nivell físic aconseguir baixar d'una vegada als 78kg i canviar l'horari nocturn (dormir d'11 a 7 del matí).
La meva idea és seguir durant els tres primers mesos el pla d'entrenament del llibre Atletas de Hierro, però ho faré segons tres condicionants:
- Seguint només els volums setmanals que marca i algunes característiques d'entrenament, però sense parar atenció als dies que em toca cada cosa ni a exercicis massa específics.
- Condicionat a les dues grans proves que faré/m en breu, Remences i la Marató. No aniré a fer marques però sí crec que ho he de preparar més o menys concretament.
- I intentar adaptar-nos als entrenaments amb el Nico, sobretot passades les proves ciclistes d'ambdós. Ell crec que té una altra referència, però tampoc ha de ser gaire diferent.
Amb això aconseguiré un entrenament més amè. A partir del tercer mes, decidiré/m si seguim amb els volums del llibre o entrem més en detall.
Don Fink proposa tres tipus d'entrenament que van des d'acabar l'Ironman fins a fer marca, jo d'entrada em limitaré a fer els volums marcats entre acabar i fer l'entrenament intermig.
També ja tinc el calendari de sessions de fisioteràpia que hem adaptat amb la Montse a les diferents competicions durant el període.

dijous, 12 de març del 2009

New Balance i Zoot

Aquests seran els meus patrocinadors (jiji) de peus. Més aviat en faig i en faré publicitat gratuïta, ja que són dues marques que m’agraden. La primera, New Balance, perquè m’ha funcionat: tant per carretera com per muntanya no m’han fallat i fins ara no havia sigut gaire fidel a cap marca (sí a les ofertes), però després d’algun fracàs com les GEL Kayano, doncs torno al segur.
Compte que no dic que les Asics siguin dolentes, no ho crec pas, és més les que fan per triatló m’encanten (GEL-NOOSA TRI 25TH) i les GEL Trabuco són molt populars, però em vaig comprar les que en teoria eren millors i no m’han agradat: des de mal a la planta fins a sensació de pesades, i en definitiva una wamba que no s’adaptava a les meves característiques.
Així doncs, i quan acabi de cremar les Asics ja tinc una alternativa, i és un model que m’ha recomanat el mateix Roger Roca a través del facebook, són cares, però ara tampoc em vindrà de 50 euros més.
Són les
New Balance 1063 i en el Decathlon tenen un preu de 140euros.
A més hi ha un vídeo al Youtube



Quan toqui, d’aquí a uns tres mesos ja m’ho miraré amb calma, però aquestes són les principals candidates.

Per altra banda tinc obsessió per una marca que jo crec que per temes d’importació, que només fan material de qualitat o no sé ben bé perquè és un pelet cara: ZOOT. Ja tinc el neoprè (per cert n’han tret
un de molt econòmic, 200euros), si no hagués trobat les ofertes de 2XU hagués caigut un tratge i les wambes em “tenen el cor robat”. La meva obsessió era si una wamba tan preparada per triatló, ràpida de posar, per utilitzar sense mitjons, que expulsa l’aigua, molt lleugeres... aguantaria la marató d’un Ironman, però ben mirat és una obsessió estúpida perquè en una carrera tan llarga, al menys en el meu cas, no cal anar ràpid en les transicions, i per tant no calen unes ZOOT en un ironman sinó més aviat per sprint, olímpiques o màxim Halfs. En definitiva que quan m’hagi carregat les meves segones wambes, les Puma, em compraré el capritx de les següents maravelles:
ZOOT ULTRA TT 2.0 amb un PVP de 135euros que per cert aguanta distàncies llargues.

Una bona alternativa també serien les ENERGY per 110euros, però són menys polivalents i un pelet més pesades.
He de dir que en el stand de ZOOT a la fira del corredor de la marató em van tractar i informar molt bé, n'estic agraït. Per cert, també tenen video:



En fi, això serà més endavant, potser per la temporada que ve.

dimarts, 10 de març del 2009

Divendres em deixava enrere el Xavi i diumenge el Josep Maria...

... però estic molt content. Les sortides d'aquest cap de setmana marquen l'inici real de la temporada de bici.
El divendres fèiem la primera sortideta amb el Xavi, això sí prèvia revisió mecànica de la seva nova i flamant bici. Canviar la càmera, inflar rodes, muntar portabions i pedals... Una vegada tot preparat, anada i tornada cap a Molins i aguantant com podia els "atacs" del Xavi, em va fer treure la llengua! Al final uns 40km amb una mitja lleugerament superior als 20km/h, tot i anar xerrant a les baixades.


Gran panoràmica del Xavi
I la mateixa història es repetia diumenge. Magnífica volta pel Lluçanès amb el Josep Maria com a guia i aquesta vegada amb la companyia de la Bea. Poc més de 70km sense trànsit i per uns paratges impressionants. Ja de tornada les cames van dir prou, i sense avisar. Suposo que l'entrenament em permetrà superar aquestes mancances musculars que com dic venen de sobte, tots dos dies he començat molt còmode i he acabat al límit. Mica en mica evolucionarà l'estat físic.

Josep Maria, vull repetir la pujada d'Olost a Vic, vull la revenja!
Després, tot dinant amb la magnífica família del Josep Maria, vam comentar de buscar un dia per anar a provar Bracons, serà ideal per decidir entre la llarga o la curta de Remences. En tot cas, repetirem voltes per la comarca segur.


La Bea marcant el ritme al JM, realitat o ficció? sigui com sigui va aguantar els 72km i les prop de 3.30, molt bé!

Gràcies als dos per fotre'm canya, si ho hagués fet sol estaria encara mirant el paisatge, em va anar perfecte que em piquéssiu una mica, he fet 5 entrenaments en dos dies.

dijous, 5 de març del 2009

De federacions

Més enllà del tema econòmic no entenc el sentit d'haver-me de federar en cadascun dels esports que participo. Avui m'estava apuntant a Remences i hi ha un preu per federats, 26 euros, i un altre per no federats 41. Resulta que la de triatló no serveix per ciclisme, és que no anem en bici els triatletes? és que no em cobriria en cas d'accident la Fetri? evidentment la resposta a tot és sí. Aleshores perquè no em serveix? jo ho veig clar, l'afany de recolectar. Resulta que dels 41 euros, 15 no em serveixen per a absolutament res, mentre que els altres 26 són per fer la millor marxa cicloturista de Catalunya. Sembla injust no. No cal ni dir que crear-ne una de conjunta per tots els esports seria la ruina... per ells.
A part d'això, que per molt que em queixi, em tocarà apexugar, tinc un problema a l'hora d'inscriure'm i és que encara no sé si fer la curta o la llarga. La meva idea era fer la llarga perquè pensava que era més del mateix, però hi ha un parell de ports durs: el segón és molt llarg i pel primer, Bracons, no m'hi veig capaç amb el meu plat de 39 (és clar que passat el Ironman m'ho hauré de canviar). Així que pensava anar a la curta i decidir segons com estigués, però a l'hora de la inscripció ja m'ho demanen.
Si al final agafo la curta (és el més probable) el què faria és en arribar, continuar fins a Banyoles (per Santa Pau) i tornar, surten 80 km més que em van molt bé per a l'entrenament i en canvi són plans. Qui no vingui a Remences però vulgui fer aquest segon tram (amb bici de carretera) m'hi podríeu acompanyar.

dimecres, 4 de març del 2009

Mini Ultraman

A falta d'un mes per l'inici de l'entrenament he fet el meu mini ultraman. Si el Josef Ajram feia una triatló de no sé quants km en tres dies, jo he fet un 1% del què va fer i també en tres dies, de fet parlant d'ell o del Robert Mayoral, en aquests tres dies no he arribat ni al que fan ells amb un de sol (algun dia parlaré d'aquest tema, quines xifres!).
El cas és que ho necessitava, volia fotre-li una mica de canya al cos per veure si ho aguantava i crec que la nota mitja ha estat de 7.
Adductor: 5, segueix molestant, tant durant l'exercici com en el dia a dia, en particular pel matí quan un fa el típic gest d'estirar-se al despertar em fot unes clavades... Sigui com sigui ho considero aprovat ja que em fa menys mal que quan estava parat del tot, i sobretot perquè ahir nedant vaig superar la prova. Les molèsties són a ritmes baixos a la part inferior i a alts a la zona de la ingle, en tot cas em vaig posant gel cada dia.
Estat físic: 6, com he dit estic molt lluny de les meves marques, però també he evolucionat molt en tot just dues setmanes, ja he aconseguit sentir-me satisfet amb la sessió i haver anat parlant, abans era o una cosa o l'altre. En tot cas arribaré bé a la porta dels 6 mesos de training pel Challenge.
Estat moral: 7, he de confessar que no les tenia totes, especialment amb la natació. Quan fa dos mesos em posava a l'aigua per fer un quart d'hora de prova, als 100 metros l'adductor dèia prou, de fet segueixo pensant que tots els problemes venen del curset de natació que estic segur que a llarg termini serà útil però a curt em van maxarcar els exercicis extranys i forçats em van maxarcar. El cas és que després de la mitja del diumenge i la sessió doble d'spinning del dilluns estava content, però pensava "i els 4km de natació, els podré aguantar?" Així doncs cap al DIR a fer-ne 1.000 i sembla que sí, que aguantaré. Sense tenir unes sensacions còmodes sí vaig poder completar la distància amb prou dignitat i forma i sobretot sense mal! A més després em vaig permetre 8km a la cinta.
Després de tot plegat avui me'l prenc de descans i us passo el calendari del cap de setmana per si algú s'anima:
- Divendres a primera hora de la tarda. Sortida amb bici de carretera (amb el Xavi i la seva Argon)
- Dissabte a primera de la tarda. Tirada mitja de running (amb la Bea, de moment)
- Diumenge al matí. Sortida de carretera per la zona de Vic (amb el Josep Maria, la Bea i si s'ho pot muntar el Nico).

dimarts, 3 de març del 2009

Mitja del Pla de l’Estany

Satisfet, millor dit força satisfet, ja que fa un parell de setmanes estava molt negatiu, fins i tot preocupat per la meva salut que més enllà de les molèsties no em permetia trobar-me a gust en ritmes que fa poc eren de pixarrí per a mi.
La marca (1.42.03) està lluny del meu millor temps i del que crec que ha de ser el meu potencial, les sensacions no van ser sobrades, però ni tan sols estic en temporada, quan vaig voler apretar el ritme ho vaig poder fer amb tranquil·litat i sobretot tant la Bea, com el Xavi van fer una molt bona mitja, i aquesta vegada ells eren els protagonistes, jo només un acompanyant amb dorsal.

L’objectiu a la sortida amb el Xavi i el Dani era rodar a 5 i fins i tot si calia a 5.10, però com passa en aquest tipus de curses vam sortir un pelet més ràpid. A diferència d’altres de seguida estem rodant amb certa tranquil·litat (sempre hi ha però el típic freak, que accelera, es frena, accelera, es frena, accelera...). La volta a l’Estany per la carretera és preciosa, recordant la triatló B i gaudint d’un dia una mica encapotat però ideal per a córrer. Poc després de la volta i ja entrant cap a l’interior de Banyoles per fer la volta cap a Porqueres la frase del Dani va ser “no havíeu dit d’anar a 5.10?” i es va deixar anar una mica. El Xavi i jo continuem, el freno una mica, malgrat que ens deixem caure en la baixada. Passada una zona industrial arribem al 9 on comencen els tobogans amb tendència a pujar i que ens portaran de nou cap a Banyoles passant per uns paratges magnífics (“com m’agrada aquesta zona, jo de gran, i quan sigui ric vull tenir una casa per aquí”). I arriba el punt freak de la Mitja, primer l’speaker del km 12 amb frases com “No passeu tants junts pel pont que caurà!” “Per aquí ja passaven els romans fent una mitja marató” o fent calcular el logaritme neperià de 3 a la Bea per veure si anava bé, i després un holandès freak que se’m va enganxar a dos mil·límetres i va córrer uns dos km fins que vam aconseguir deixar-lo (NO DRAFT!!!!!). El Xavi va bé, molt sobrat de pulsacions, jo vaig correcte però mantenint el ritme per sota de 5, els càlculs ja surten i baixarem de 1.45, així que per part meva a gaudir, li proposo al Xavi però que si ell vol tirar una mica més ara, a falta de 5km és el moment, però espera els dos darrers (jo ja veuré).
Tornem a estar rodant al voltant de l’Estany (com m’agrada això, ho havia dit ja?), els dos còmodes i recuperant posicions, queden tres i veig al Xavi bé, canvio el ritme sense comentar-li, ara ja rodem entre 3.30 i 3.45 i em trobo millor, no n’estava segur però sí tinc forces. Al final fem alguna acceleració per anar cremant els objectius del Xavi (“vull acabar davant d’aquest!” “Ok el passem”, “Ara davant d’aquest” “Ok (ai ai el meu adductor que me’l carregaré,jiji)”).

Al final 42 minuts passats de l’hora arribem i cap al bocata, em quedo sense massatge ja que només hi havia un parell de camilles, i esperem a la sortida amb la Luchy (la nostra gran fotògrafa). El Dani ja ha arribat consolidant una marca al voltant de 1.46, poc després i per sota dels 50 la Natàlia, que no havia vist abans però que havia fet els primers dos km amb la Bea, la qual arriba amb 1.54.40, havent passat pels 10km amb 52.56 (millor marca d’aquesta distància), i just marcant la meitat de les participants, quina evolució!. El germà de la Caro, l’Albert, ha arribat una estona abans de nosaltres amb 1.33.
Per cert un 10 pel Club Natació Banyoles, voluntaris i tots els organitzadors en general, es nota que no paren de fer activitats al llac i al seu voltant, quina gran Mitja, si teniu la oportunitat feu-la, no és senzilla, no és ideal per fer marca però val la pena.
Unes darreres paraules pels que feien la marató, hi tenia tants amics que passo de dir els noms un per un, a tots, felicitats m’esteu posant molta pressió i està clar que ja no puc viure del passat, algun any m’hi he de dedicar al 100% i baixar la meva marca. Dir-vos que només arribar a casa vaig buscar-vos un per un en la classificació, com m’agrada que la gent faci esport!
Més fotos
Mitja Pla de l'Estany

Vídeos

I el de la sortida http://www.youtube.com/watch?v=mFGAg340Wys

Dades tècniques:
Temps final: 1’42’03’’
Mitja 4.47
Max 3.24
Primers 5km Entre 4.43 i 4.52 (24.05)
Segons 5km Entre 4.37 i 5.23 (48.35) El 5.23 en el km 10.
Tercers 5km Entre 4.43 i 5.07 (1.13.13)
Darrers 6km Entre 4.21 i 4.45 (1.40.58)
Darrers 285metres 1.11 (1.42.02)
No portava pulsòmetre perquè el de Garmin em molesta una mica.

dilluns, 2 de març del 2009

Resum febrer - Nic

El mes de febrer ha estat força entretingut. Tal i com toca, força bici i menys de les altres coses, però ja m'estic posant una mica boig per començar a nedar i córrer més en serio. Bé, sigui com sigui us poso les xifres aquí sota:

- Porcs senglars: 35 (molts més cap a finals de mes)
- Llebres: 57 (d'aquestes n'hi ha un cabàs per la zona sud de Collserola)
- Guineus: 1 (la primera d'aquesta temporada, a primera hora del matí)
- Escurçós: 1/2 (vaig veure un tallat per la meitat enmig del camí)
- Gossos: 97 (sí, sempre els mateixos, xò també compten, no?)
- Gossos assassins de ciclistes nocturns: 1 (fill de p...)
- Corredors nocturns MALEDUCATS que no saluden: 1 parella

En fi, el gos assassí me'l vaig treure de sobre bordant més fort que ell... si algun humà em va veure, aquest sí que es deuria acollonir de com bordava jo! I la parella maleducada... doncs és una pena. Vaig tenir la mala sort de punxar la roda a la trialera que baixa dels bombers a les Aigües, però vaig pensar que aguantava fins a casa. Quan estava baixant la baixada del Sant Gregori ja vaig veure que ni de conya arribava, així que munta el txiringuito i a fer bricolatge! Us podeu imaginar que van passar a un metre de mi dos tios corrents pujant amb un frontal i, en dir jo un alegre "HOLA!", ni em van contestar? Van seguir cap amunt, així que em vaig tombar cap a ells i vaig repetir l'"hola" (aquest amb una impertinència ben marcada), i aleshores ja van contestar. La meva teoria és que són gent "superguai" que es pensa que corrents estan per sobre de la gent que va en bici, i si ells tb van en bici, segur que porten tubeless i pensen que hom fa el ridícul canviant la càmera de la roda. Terrible!

En fi, no us preocupeu que jo seguiré dient "HOLA!" amb el to alegre a TOTHOM que em trobi per la muntanya, i sobretot si és de nit, per assegurar que la persona no té dificultats de cap mena.

Bé doncs, ara que ja m'he desfogat i he dit quatre tonteries, us poso els números "esportius" i no de fauna del mes de febrer que tot just ha acabat:

Natació: 4000 m // 2 hores
Bici: 707 km // 36:32 hores
Córrer: 34 km // 3:01 hores
Entrenament de muntanya: 3 h

L'acumulat total ençà l'inici de la temporada el dia 1 de novembre és:

Natació: 16000 m // 9 hores
Bici: 2241 km // 115:27 hores
Córrer: 79 km // 7:09 hores
Entrenament de muntanya: 18 h

El calendari ha anat com segueix:



I la grafiquilla del tema acumulat, que ja comença a ser un galimaties important pq no es veuen les polsacions de cada sessió:



Potser mencionar que ara deixaré de fer 3 dies anar/tornar a/de la feina i faré només dos. A canvi passo a fer dues sessions d'spinning seguides, ja que necessito agafar una mica de força explosiva a les cames. El trajecte de la feina està de conya i podria pujar la intensitat, però clar, quan faig lo de la feina deixo passar només entre 10 i 11 hores des de la sessió anterior, em passo el dia currant, i torno a pillar la bici. Amb aquest poc temps de recuperació si li foto canya encara prendré mal, així que faig només spinning al capvespre i apreto estant ja més recuperat del dia abans.

Ah, i ahir, que ja no compta pel mes de febrer, vaig fer de llebre durant un tram al meu cunyat Àlex a la Marató de Barcelona; vaia crack està fet! Les seves maratons no són de 42,195km, sinó que són de sortir del curro divendres i anar a patejar-se l'IKEA per comprar UNA TONA de mobles de cuina + patejar-se dissabte el MediaMarkt buscant una campana extractora (rebaixant fatiga després amb gel abans de dormir) + la marató en si. Visca els teus ous, txaval!!

Us poso la foto del cap de cursa al km 11 de la Marató. Aquests tb són uns cracks, però d'una altra galàxia!





PD: Segurament en un mes o així em posaré tubeless a la BTT, però tampoc patiu, SEMPRE m'aturaré al costat d'algú que estigui arreglant una roda tal i com he fet fins ara.

dissabte, 28 de febrer del 2009

Realment no sé com m'ho faré

El dilluns m'inscriuré a Terra de Remences i per tant a partir d'aleshores a entrenar també dur amb la bici (tindré un parell de mesos per passar d'una classe d'spinning, que és el què faig ara, a 175km amb quatre ports). El que realment em preocupa no són els 175km, tot i que déu ni do i a més les mitjanes són majoritàriament per sobre del 22km/h, sinó que el que no veig com m'ho faré és el coll de Bracons amb un plat de 39 dents i un pinyó de 25 (té pendents superiors al 15%). Realment ara per ara ho veig impossible.

divendres, 27 de febrer del 2009

Ànims pel Roger Roca

La gran sorpresa dela passada edició de la marató de Barcelona va ser la presència no només al grup davanter sinó al podi, d'un català anomenat Roger Roca. Ja n'havia escrit unes paraules fa un temps parlant de la seva polivalència, de fet aleshores "només" comentava que era capaç de fer bé des d'una cursa de 10km a una marató, després he conegut que és també un excel·lent duatleta.
Ara a un dia de la marató us passo un recull de l'article a l'Avui, on escriuen que: amb 30 anys i després d'uns inicis en pista i cros, fa una dècada que no para de guanyar curses d'asfalt pel territori, de diumenge en diumenge, siguin de 10 km o mitges maratons -té 25 victòries en poc més de 30 carreres-, amb alguna marató de tant en tant, com la de demà passat. Així es guanya la vida. És bo i, a nivell català, té poca o nul·la competència.
Roca va ser cinquè en els 42,195 km barcelonins del 2007, tercer l'any passat i ara aspira a repetir podi.
Tant de bo pugui repetir la seva actuació, o si més no, gaudir d'un gran dia de cursa.
A més de tot això, que no és poc, dir que a nivell personal ha estat atent amb mi i m'ha recomenat un parell de models de cara a substituir les Gel Kayano.
Us passo l'enllaç del reum de la martó, amb ell de prota

Marató de Perpinyà

Els que seguiu el bloc, ja sabreu que la part del running la posarem a prova el 31 de maig a Perpignan, amb la marathon des Lions Catalans. És una marató de les que es podrien classificar com a familiars: pocs inscrits i organització senzilla però de ben segur que amb uns voluntàris que supliran aquestes mancances (seria com comparar la cursa de l'amistat amb la dels bombers). Només entrant a la web un ja se'n pot fer una petita idea (típicament francesa). El cas és que hi participarem i a més estem molt il·lusionats en anar-hi.
Si a algú se li creuen els cables i vol provar amb la mítica distància dels 42km que sàpiga que tres mesos són suficients per preparar una marató, si per contre esteu interessats en fer el viatget i de passada córrer una mica, també es fa el mateix dia i a la mateixa hora una cursa de 10km, i finalment si voleu un cap de setmana de turisme diferent, doncs Perpignan està a poc més de dues hores.
Pel tema turisme, la nostra idea (si és que al final no decidim fer una sola nit) és sortir divendres a mitja tarda per arribar a una hora prudent a la capital de la Catalunya Nord, allí tenim previst reservar en un hotel senzillet però correcte que ens ha recomenat la organització situat al vell mig de la ciutat (els preus de les habitacions oscilen al voltant dels 50 euros). http://www.hoteldelaloge.fr/
Qui vulgui un hotel millor també n'hi ha, però estan a les afores.
Nosaltres a finals de la setmana que ve farem la reserva tant de l'hotel com per la competició, tot i que realment per a la marató no hi ha problemes d'acabament de places. La Bea de moment vindrà segur, i ja veurà a darrera hora si corre o no.

Vinga, animeu-vos!

dimecres, 25 de febrer del 2009

Marató de Barcelona

Tot i que en aquella època ja tenia el bloc, curiosament no vaig fer crònica de la Marató. Aprofitant que fa poc li vaig explicar la meva experiència al Pau, reprodueixo el mail que li vaig enviar. A la vegada vull animar a tots els amics que participaran en l'edició d'aquest any, ja sigui per primera vegada, buscant algun objectiu o les dues coses a la vegada. Sort. Per part meva al final sí m'he apuntat a la Mitja del Pla de l'Estany i per tant acompanyaré a la Bea i especialment al Xavi amb qui, si podem, rodarem plegats.


- del 0 al 23 com una rosa, lleugerament per sota del ritme que tenia previst i passant-mo de conya (només unes petites molèsties al genoll a la zona de Sagrada família). Amb sensacions d'anar molt còmode.
- del 23 al 30 i algo, baixada a 5min per km i sentint-me bé però una mica saturat. És una zona en què es passa amunt i avall per la diagonal i veus la gent que va per davant i comences a notar certes dificultats i et trobes a l'altra punta de Barcelona. A més ja em costa menjar.
- a partir del 30 o 31, començo a perdre ritme i després ja corro per inèrcia (es veu per les fotos), en una minipujadeta per creuar la ronda litoral cap a la platja noto el bessó, i en tot cas em vaig quedant sense gasolina i un pelet deshidratat. Van bé els ànims de la família i amics convenientment posicionats però vaig perdent ritme fins a fer algun km a quasi 6. Tinc l'esperança de recuperar les forces en els darrers km però no. Intento esprintar però els bessons em tornen a avisar així que fins que no entro a plaça Espanya no ho faig (aleshores em dóna la sensació d'anar follat, però el vídeo em delata).
Jo crec que vaig punxar massa d'hora, per l'entrenament, per la inexperiència, no haver-me hidratat o menjat suficient, per qüestió de coco o perquè sí, però que podria haver baixar de 3.30. De totes maneres la satisfacció va ser màxima, i durnat més de mitja hora no em vaig poder moure.Per cert, vaig començar amb pulsómetre però al km 10 li vaig donar al meu germà.

dimarts, 24 de febrer del 2009

Alta mèdica

O millor dit: "fins aquí hem arribat". Després de fer una radiografia per descartar qualsevol tema d'òssos, una ecografia per si hi havia alguna lesió muscular i ara amb la gammagrafia que descarta qualsevol anomalia en la inscerció de la musculatura a la cadera, el traumatòleg m'ha confessat que ell ja no em pot dir res més que segueixi provant d'entrenar, amb prudència però augmentant el ritme. La veritat és que el mal no ha desaparegut, i en especial en aquestes tirades ja més llargues i ràpides el dolor és present, però tampoc ha augmentat, i és clar, no cal ni dir que al menys ara torno a estar "como pez en el agua".
Mirant-ho des d'un punt de vista positiu, he de valorar la sinceritat del traumatòleg, si no hi ha més no hi ha més, i imagino que un d'aquests de 100 euros la consulta, ho hagués allargat però sense garantia d'una solució millor. Així doncs em considero que tinc l'alta mèdica i a fotre-li canya (amb la calma) i si recaic o empitjora ja aniré a un metge més especialitzat a través de la federació.

Sóc jo, o és normal que en les dues fotos de dalt em senti una mica en pilotes?

dilluns, 23 de febrer del 2009

Banyoles sí o no? I millora de la Bea

No sé què fer, la veritat és que el fet de rodar lent, encara que sigui en una cursa mai ha estat un problema per a mi i ho he escrit mil vegades, però aquesta no em ve de gust. Per apuntar-me per fer un rodatge ja el faig dissabte i el diumenge em dedico a fer fotos a la Bea i al Xavi i a xerrar amb la Luchi. Sigui com sigui el fet del massatge post mitja em tirava, per 13 euros que val la inscripció val la pena no? I a més ara s’hi ha afegit que he vist en el tríptic que també tindrem esmorzar. Tot plegat, juntament amb les millors sensacions en la tirada llarga que vaig fer amb la Bea, fa que em repensi la no voluntat de participar-hi, així que demà a la tarda acabaré de prendre la decisió.
Per cert, si algú té ganes de córrer una mica en un entorn incomparable també fan la Volta de l’estany, que són 6.5km.
Aprofito el post per parlar de l’entrenament de la Bea d’aquest cap de setmana que ha estat més que satisfactori. El millor de tot és la gran evolució que ha fet en quant a pulsacions: abans, als 200 metres de començar es posava a 180, i a partir d’aquí anava pujant fins a arribar a moments al voltant o per sobre de les 200. En la tirada de 20km del dissabte, i rodant al mateix ritme, l’interval va anar des de 160 a poc més de 175, amb una mitjana 25 pulsacions per sota de tot just fa un any. Com ho ha aconseguit? Doncs la veritat és que no ho sé ben bé, no treballa gaire les series (tot i que ara em fa més cas quan li dic que canviï el ritme), però el què sí ha fet ha estat un entrenament més continuo, forçant el cos dia rere dia i combinant disciplines aeròbiques i d’altres anaeròbiques. En total 6 dies de 7 entrenant i durant el cap de setmana sessió de 800 metres de natació divendres, 20km per sota de 6min/km el dissabte i pujada al Tibidabo en bici diumenge... “ahí és nada”.

Per cert ja està inscrita a la Mitja de Banyoles i a la Duatló de Sant Martí del dia 22, la setmana que ve ens apuntarem a la de Valls.

Us puc assegurar que era un cadell de dos o tres mesos, quina bèstia

diumenge, 22 de febrer del 2009

Pedalada als Monegros - Nic

Per les característiques de la cursa que m'espera d'aquí un parell de mesos al Marroc, es fa necessari fer diverses tirades llargues en BTT per zones desconegudes com, per exemple, els Monegros, a Hosca. Amb els col·leguis de la Titan ja fa tres anys que fem unes 3 o 4 sortides entre febrer i abril per aquella zona, tal i com férem el primer any en les sortides organitzades per en Carles Mas (ex-París-Dakar entre altres moltes proeses).

Ja que a més d'entrenar les cames volem també practicar la navegació, ens ho maneguem per fer recorreguts que ningú no coneix. Cerquem per internet les coordenades d'entre cinc i deu punts geodèsics de la zona on volem anar, i les carreguem als GPS. Fixem un ordre, i l'objectiu és passar per tots els punts en l'ordre establert. Clar, el GPS et marca com arribar al punt en línia recta, i la nostra tasca és saber buscar els camins correctes que ens hi porten. No és com amb en Carles Mas, que ens preparava un road-book per les seves sortides, però ens ho passem bé.

Divendres passat vam anar en Santi (mega-crack que es prepara, entre d'altres, per la Cape-Epic), n'Antoni, en David, en Xavier, i un servidor a fotre-li una mica de canya. La sortida començava a Peñalba (passat Candasnos), i tot plegat era un recorregut circular al nord de la N-II amb el punt més llunyà a Ballobar. Per fer els 8 punts en línia recta eren 56 km, i al final ens en van sortir 89km, tot per camins de terra (més alguna "encigalada" i conseqüent patejada camp a través). El desnivell acumulat va ser de 930 m, i em va acabar sortint 5 hores a 140 polsacions per minut. Us poso un grafiquillu abaix.


Vaig acabar molt content pq, tot i disparar-se'm les polsacions en les rampes de pujada del principi i no veure'm 100% fiable, un cop passades em vaig notar còmode tot el trajecte i les recuperacions després d'un esforç eren molt bones. Encara queda temps per arribar a les tirades de 120km fotent-li més canya com les de l'any passat, però crec que vaig per molt bon camí.

Ara bé, la millor part del dia va ser menjant les costelles de porc que preparen a la benzinera on haviem deixat els cotxes (a l'etrada del poble de Peñalba). BRU-TALS. El lloc el vàrem descobrir l'any passat, i les costelles també quan l'amo del lloc, en veure que després de pedalar demanavem un plat de macarrons, ens va dir: "Què collons us heu de fotre uns macarrons! Ara us trec el que us cal!". I sí, efectivament, ens calia un costellar de porc com aquell. Pau, apunta-ho a la llista dels teus restaurants més refinats perque, t'asseguro, que no he trobat cap altre loc amb unes costelles de porc com aquetes! Us en poso una fotografia de la divinitat (oju al kalimotxo del darrera!):


I bé, això va ser tot. Dissabte descans absolut (se suposa que estic en la setmana de descans, tot i que una tirada als Monegros s'ho val (i les costelles tb)), i diumenge... segurament sortida tranqui en moto, que cal començar la setmana a tope, que ara ja ve carregadeta de veritat!

Tanco amb un parell de fotos dels Monegros. La primera el Santi al tercer punt geodèsic, la segona, un paissatge de per allà.  




Nic

divendres, 20 de febrer del 2009

Esport el dia que vaig nèixer

Si és que no podia ser d'una altra manera! Molts ja sabeu que la Vanguardia ofereix en obert l'hemeroteca, és a dir tots i cadascun dels diaris que s'han publicat des del 1881. Un bon divertimento és veure què passava el dia en què un va néixer i això he fet jo. Curiosament he trobat que el 16 de gener de 1977 s’inaugurava el saló nàutic i de l'esport. La veritat és que de nàutica en sé poc (només petites experiències com algun aperitiu al barco de la Marta, un desafortunat període de surf o anar en pilotes amb una zodiac per Formentera), però d'esport no he parat des d'aquell gener de 1977.

dijous, 19 de febrer del 2009

Bicis, perquè somiar és gratis

Després de les crítiques rebudes directament i indirecta a la meva "estimada" kona, ja començo a pensar en el futur. El cert és que ha estat una bici que mai m'ha anat del tot bé però tampoc puc culpar la marca: m'han fatllat els frens (la vaig cagar comprant discs no hidràulics) i el canvi (en aquest cas la bici venia amb un LX i vaig posar XT). Ara té tant els frens com el canvi i caset de pinyons nous però segueixen els problemes, estic una mica fart de provar botigues i en cap d'elles em donin solucions. Aquesta temporada quasi no l'agafaré i la pròxima intentaré amortitzar les novetats, però de cara al 2010 o 2011, cau una BTT nova però senzilla, sense massa pretencions. Amb aquesta excusa he fet un recull de les bicis actuals que més m'agraden (sense límit pressupostari, tot i que de la Orbea Alma hi ha algun model correcte per 1.500€), i afegint també les de carretera.

BTT

dimarts, 17 de febrer del 2009

No sóc capaç ni de baixar dels 50minuts?

Aquesta és la sensació actual que tinc, molt preocupant. Puc argumentar que l'adductor encara em molesta o que peso 80kilos i no hi ha manera de baixar, o fins i tot la sessió d'ahir d'spinning (per cert cadència alta per acabar fent 30km en 38min), però res de tot això ha de ser raó per no veurem capaç ni de fer una cursa de 10km en menys de 50min. Són marques molt llunyanes al meu potencial, i no entenc com puc estar tant baix de forma quan ja porto dues o tres setmanes rodant correctament. Jo hi veig dues possibles explicacions, la més o menys "optimista" és que tot i haver estat en el passat alguns periodes sense entrenar running, sempre havia mantingut certa activitat física (futbol, esquí, padel, bici, el què fos) que em mantenia en forma i em preparava pel començament de la temporada. En aquest sentit, doncs els dos o tres mesos de nula activitat han estat una novetat molt cruel pel meu cos i la recuperació serà lenta.
La pessimista és que tinc alguna carència, ja sigui alimentícia o física, i que no en trobo solució. Potser estic exagerant, és només el deliri provocat pel mono que he tingut al no fer esport, però no està de més fer una revisió mèdica per intentar detectar aquests dèficits si n'hi ha.
En fi, suposo que la primera és més coherent.
Malgrat tot segueixo entrenant i patint, avui mateix he fet 13km just per sota de 5.30 de mitjana, i el més fotut és que les pulsacions mitjes han estat de 159, i dissabte vam fer un rodatge molt bonic amb el Nico que he aconseguit passar al google earth però sóc incapaç de fer les icones més petites.


dilluns, 16 de febrer del 2009

Una Estrella per la Irene ja!

Podria dir que vaig fer la meva primera sessió d’spinning i a més amb bones sensacions, carència alta, rodant sense molèsties i recuperant aquell sentiment tant agradable i tan poc freqüent últimament de gaudir mentre vaig al límit. També podria explicar la sortida amb el Nico on malgrat no rodar ràpid, les rampes de pujada a la carretera de les aigües ens van servir per cremar de veritat, a més al final 17km i també content amb el treball realitzat (ja penjaré el recorregut). Podria parlar de les festes del divendres o el dissabte, però el més remarcable del cap de setmana ha estat el menú degustació amb maridatge que ens van oferir la Irene i el David (www.dvi.cat).
Dels vins no en parlaré ja que no els recordo gaire (de blancs un Alsace i un Ribeiro, un parell de negres que no tinc presents i un cava Rosée d’aperitiu i un moscatell pels postres). David ja ens il·lustraràs.
Del menú sí:
- Tempurada de gambes i verdures dedicada a la Bea
- Crema de pastanaga, gingebre i romaní per la Marta
- Assortit de formatges i Foie dedicat al Jordi (amb apunyalada inclosa)
- Amanida de fonoll autodedicada.
- Gambes marinades amb arròs, com a plat preferit de la Sílvia
- “Macarrons” al pesto dedicat a mi. Evidentment el millor plat i és que al més pur estil Ferran Adrià (o en aquest cas Joan Roca, que és on es van inspirar) els macarrons eren navalles a la planxa.
- Magret amb melmelada pel nostre franceset, David
- I Butifarra amb seques pel catalanet del Gio
- I l’Aïna ens va servir com a excusa per acabar amb una crema de fruites (àlies papilla) amb granissat de yogurt.
Felicitats!

divendres, 13 de febrer del 2009

Què té a veure el Xavi Llobet, l’Ivan Raña i un calamar?

Doncs a part que tots tres neden molt bé, el fet que els uneix són dues de les anècdotes que escriu en Xavi Llobet a la revista digital Triatletas.es, on per cert hi podeu trobar altres notícies interessants i bons escrits com els del Robert Mayoral mateix.
Però com deia els que realment m’han cridat l’atenció són dos dels darrers artícles:

S’ha escrit molt sobre el pas de l’Ivan Raña del triatló a la bici, i com diu el Llobet molts han dit que és un suïcidi esportiu, però amb aquesta història ens raona el perquè del canvi, i en el fons la importància de fer el que més ens agrada, ja sigui a nivell professional com a l’amateur (i sinó que li demanin al Pau que ha fet bé en deixar la preparació de la Marató si no li motivava).
http://www.triatletas.es/noticias/2008/12/19/la-anecdota-de-xavi-llobet-la-pasion-de-ivan

I el segon és realment bo, o al menys a mi m’ha cridat molt l’atenció perquè per listillo és el típic que em pot passar a mi. Tinc tendència a donar consells, dir com s’han de fer les coses i després fer-ho jo malament (bé només de tant en tant), els que em coneixeu no “hace falta que os diga nada más”. Encara recordo quan la Bea es va equivocar en el circuit de bici de la triatló de Barcelona i jo em vaig cagar en tot, no en ella eh!, i tothom em dèia, “ja veuràs el dia que t’equivoquis tu...”. O de petit també recordo estar baixant corrent del cole, plovent a saco i avisant als meus amics “atenció! No caigueu als bassals” mentre volava directament i ja sense remei sobre el més gros de tots.
Diguéssim que l’anècdota va per aquí...
http://www.triatletas.es/noticias/2008/11/17/la-anecdota-de-xavi-llobet-cala-mar
Nico, per cert, mira el darrer que ha escrit sobre el "entranamiento infinito", a tu que ets un fan de la natació segur que també t'agradarà.

AMSTRONG COMES BACK!

La veritat és que per mi el mèrit és dels perseguidors, més que de l'Amstrong, es foten unes òsties...

Extret de triatletas.es

dijous, 12 de febrer del 2009

Running i carretera pel cap de setmana (si podem)

Doncs sí, aquest cap de setmana el dedicarem a fer esport (què estrany, no?), el dissabte tant el Nico com jo “treballem” però hem quedat a mitja tarda per anar a fer un running i així acabar de tancar les futures inscripcions, el recorregut serà el següent però estem valorant la possibilitat de començar més a dalt (ja a les rondes) i pujar per ciutat diagonal que serà una mica més assequible i llarg. Probablement sens farà de nit així que serà una diurna-nocturna. Per la Bea és clau fer tirada llarga a dues setmanes de la primera mitja, però ella en principi hi anirà pel matí.
Quedem dissabte cap a les 5.45, sortim de plaça Sarrià, pugem cap a la ronda, Parc de l'Oreneta, carretera de les aigües fins a la baixada de Sant Gregori (els edificis de Nuñez y N. que hi ha al voltant del km 1.5) baixem i tornem pel lateral de la ronda fins a plaça Sarrià. Això surt una base de mínim 8km però durs i que podríem ampliar si ens trobem bé.
Pel diumenge i si ens despertem a temps toca treure-li la pols a la Merida (evidentment és una expressió ja que la tinc impecable al saló de casa), i fer una sortida de carretera, en principi forat del vent i Rabassada. La veritat és que és un pla molt optimista i que dubto que podem dur a terme, però s’intentarà.
Aquests plans, però estan condicionats a una doble celebració nocturna (cosa habitual als 20 anys però no tant normal a la nostra ja avançada edat), la feina i la calçotada del diumenge. L’horari serà el següent:

Divendres tarda: DIR
Divendres nit: Sopar econòmiques i fins on arribem
Dissabte matí i fins mitja tarda: Consell amb consultors (sona avorrit, i ho serà, suposo)
Dissabte tarda-vespre: Running.
Dissabte nit: Sopar: menú degustació temàtica amb maridatge a can Domenech
Nit: Cumple Cori
Diumenge matí (condicionat): Sortida en bici de carretera
Diumenge migdia: Calçotada
Diumenge tarda: Pair la calçotada.

Només això.

dimecres, 11 de febrer del 2009

PROJECTE SABATILLES SOLIDÀRIES

Jo en portaré un o dos parells, si algú en té però li fa mandra anar a la Fira del corredor el dia abans de la marató (fira per cert recomenable), doncs que me les faci arribar. Us adjunto el més important i en l'enllaç final hi ha tota la informació.

la Marató comptarà amb la presència del projecte “Sabatilles Solidàries”. Aquest programa, a càrrec de l´Associació Esportiva Corredors.cat, consisteix en recollir sabatilles esportives utilitzades, però en suficient bon estat per a caminar, i donar-les a dues associacions que col·laboren amb persones necessitades: a Barcelona, amb persones afectades per l´alcoholisme; i a Kenya, amb atletes joves i sense recursos.

El projecte consisteix en col•laborar en recollir sabatilles usades i en bon estat general, per a ser destinades a dues ONG . Figueralia www.figueralia.org i Rauxa, www.rauxa.org
QUINES SABATILLES?
Quan es va plantejar aquesta idea fa més d’un any, tots els associats la varen considerar bona, però es va generar un petit debat sobre donar coses que a nosaltres ja no ens serveixen. Alguns associats deien que no els semblava ètic donar unes sabatilles amb l’esmorteïment esgotat, ja que ells no les usarien si els hi donessin. Cal que tothom tingui ben clar que les dues ONG accepten aquest fet. Rauxa ho vol per caminar, i els representants de Figueralia a Kenya no tenen cap inconvenient en rebre aquests tipus de sabatilles, ja que són molt millor que res, que és el que molts tenen.
No obstant, les sabatilles hauran de complir uns requisits mínims:
• El tèxtil i la sola han d’estar sencers.
• Cal entregar-les amb plantilla.
• Han d’estar netes. Amb una rentada usant el programa curt de la rentadora n’hi haurà prou.
• Hauran de ser entregades dins una bossa de plàstic, de les del supermercat.
• També s’acceptarà roba, principalment samarretes. En aquest cas haurà de ser nova del tot o utilitzada tant poc que no es noti que s’ha usat.
LLOC I DATA
La recollida es produirà durant la fira del corredor, situada a l’expo de la Marató de Barcelona, on l’organització ens cedeix gratuïtament un estand. És a dir, divendres 27.2 i dissabte 28.2. Horari: de 10 del matí a 19.30 ininterrompudament.

http://www.canb.cat/urgents/SABATILLES.pdf

dimarts, 10 de febrer del 2009

Recupero la bici

Ahir primera volteta en BTT, la idea era recuperar sensacions, que no vaig trobar a nivell físic però si moralment, m'ho vaig passar bé pedalant de nou.
De seguida que m'hi posi però, abandonaré la BTT per centrar-me a saco per Remences, no en va tinc poc temps per aconseguir rodar cómode els 175km i no sé quants ports que hi ha. De moment sembla que un clàssic com el Carlos no vindrà, però tres ja m'heu dit que entra en la vostra planificació, a veure si al final podeu.
La Bea, per la seva banda, tot i que ja havia fet alguna sessió d'spinning, també va fer una sortideta a l'aire lliure. Durant aquesta setmana tancarà el seu calendari definitiu que en principi serà:
Banyoles 1 de març
http://atletisme.com/cursesol/0903estany/
Duatló de Barcelona 22 de març (queden 380 places, només 20 inscrits)
http://www.triatlo.org/inscripcions/index.aspx?id=914
Mitja Valls 29 de març
http://atletisme.com/cursesol/0903valls/
Cursa Bombers 5 d’abril (inscripcions a partir del 19 de febrer)
http://www.cursabombers.com/
Triatló ciutat del Prat 3 de maig (encara no oberta)
http://www.triatlo.org/inscripcions/index.aspx?id=914
Jo de tot això només faré en principi la Mitja de Valls (si estic per fer 21km dignament), per tant hi ha una bici disponible per la Duatló i la Triatló.

dilluns, 9 de febrer del 2009

Inscrits per Vitòria més Remences

Després de la gran inscripció de la temporada, el Challenge, ara comencem la seqüència de la resta, seguint un ordre d’importància nostre pel què fa a la planificació o del perill d’esgotament de places.
Un exemple del primer cas era la triatló de Victòria, va ser el Half més proper al Challenge que vam trobar i per tant era clau per a fer un test important a pocs mesos de la gran cita. La veritat és que tractant-se del campionat d’Espanya tenia por també pel tema tancament d’inscripcions però pel número de participants apuntats i veient que han fet dues categories (amateurs i pros), doncs el cert és que encara hi ha poca gent apuntada.

On sí que serà més problemàtic serà per Terra de Remences. Tenint en compte que el Nico vindrà de la Titan Desert, jo m’he de posar algun objectiu dur pel què fa a la bici, que per cert tot just avui he agafat després de molt temps. Sens dubte, per molt que em costi aniré a la llarga. D’aquesta manera i juntament amb la marató de Perpignan i la travessa del Fangar, haurem cobert les tres distàncies de l’Ironman, encara que sigui per seprat.
Per si algú em vol acompanyar (el Nico encara estarà fent la migdiada després de tornar del marroc), sapigueu que hi ha un circuit de 95km en què coincidiríem amb els de 175. El dia és el 10 de maig, i les inscripcions s’obren l’1 de març.
PD: Com que ja no vull parlar més de l’adductor m’ha dit que volia dir ell una cosa: “sóc un cabró, jiiji, sóc un cabró, i no em curaré mai”...

Les Curses més rendibles